Solucionari

/uɱ_futimˈe/

un fotimer

“De «fotim» i el sufix «-er» interpretat com «fot-n’hi més»”. Font (Viccionari).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Una gran quantitat.

/korəfəɾˈen/

correferent

Fixa’t que en aquest cas el prefix «co-» no es neutralitza pas la «o». Per altra banda, recorda que en el mallorquí i el menorquí (però no en l’eivissenc) solen sonoritzar la «te» final en «-nt» o «-nd». Ortogràficament, aquest mot s’escriu amb dues «erres» des de l’actual gramàtica de 2016. Font (ésAdir).

El bloc oriental en general excepte el mallorquí i el menorquí. · Quan dos noms parlen del mateix.

/sˈaŋk/

sang

Pronúncia del valencià i el baleàric en general, en la resta de varietats seria /sˈaŋ/. Font (Viccionari).

El valencià i el baleàric en general. · La tinta de la vida.

/tersemundˈista/

tercermundista

En el valencià en general es pronuncia la «erra». En el bloc oriental no es neutralitza pas la segona vocal, és a dir, no varia respecte la pronúncia de «tercer» per separat: /tərsemundˈistə/. Font (ésAdir).

El nord-occidental en general. · Etiqueta de país desafavorit.

/pˈejs/

peis

Variant dialectal de «peixos» que es diu en zones del septentrional, és a dir, de la Catalunya Nord. Segons el DCVB, aquesta pronúncia del plural encara es conservaria en la pagesia de Mallorca. Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC). Font 3 (DCVB).

El septentrional en general. · No tenen coll sinó l’aigua al coll.

/pˈej_βəstˈit/

pei vestit

En zones del septentrional, és a dir, de la Catalunya Nord, vol dir un peix que s’ha de pelar abans de menjar. Font (Instagram).

Parlars septentrionals. · Mar no nudista.

/rotˈunt/

rotund

La sonoritat del fonema [t] final en «-nt» o «-nd» es va mantenir en tot el domini fins a l’edat mitjana. Actualment s’ha conservat en el mallorquí, el menorquí, l’alguerès i gran part del valencià (mira el mapa de la font 2). En aquest mot, coincideixen certs parlars valencians i mallorquins pel fonema [t] final i també per la no neutralització de la «o» àtona. Font 1 (Viccionari). Font 2 (PALDC).

Certs parlars valencians i mallorquins. · Contundent com pot ser un sí o un no.

/fɾˈon_əstɾˈɛt/

front estret

Recorda que les poblacions eivissenques on no es produeix pas la vocal neutra tònica són Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany. I fixa’t que a Eivissa (a diferència de Mallorca i Menorca) la lletra «te» final en «-nt» o «-nd» és muda. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

El central, el gironí i algun parlar eivissenc. · Poc espai entre les celles i els cabells.

/əˈruʃ/

arruix

Expressió normativa utilitzada per fer fora un animal o una persona. Al DCVB consta que es fa servir a llocs com Mallorca, l’Empordà o Barcelona. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El mallorquí, el central i el gironí. · Fuig!

/milmiliunˈaɾiə/

milmilionària

Fixa’t que, com a «milió», normativament no hi ha pas doble ela sinó una ela simple i una «i». Font (ésAdir).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Molt rica.

/pəskˈajɾə/

pescaire

Variant normativa de «pescador». També pot voler dir l’ocell «bernat pescaire». Font (Viccionari).

Especialment el septentrional i també el central. · Bernat ornitòleg.

/ajɣətˈeβi_i_təlˈaw/

Aiguatèbia i Talau

Font (Nomenclàtor Catalunya Nord).

Pronúncia local del septentrional. · Comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

/kajʒmˈiɾ/

caixmir

Quan en el bloc oriental hi ha el fonema [ʒ], sol haver-hi [d͡ʒ] en l’occidental. Però en aquest cas sí que es produeix [ʒ] en l’occidental perquè és el fonema [ʃ] sonoritzat per una consonant sonora en posició medial. També succeeix en posició final enllaçat al mot següent, per exemple «peix bullit» o «peix obert», o sigui, per estar en contacte amb una consonant sonora o una vocal. Font 1 (ésAdir). Font 2 (AVL).

El bloc occidental en general. · Fibra tèxtil natural d’origen asiàtic.

/dibˈujʒ_oɾid͡ʒinˈal/

dibuix original

Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Il·lustració que és encara sense entintar ni acolorir.

/tutˈɔm/

tothom

La «o» àtona d’aquest mot es neutralitza en tot el bloc oriental, fins i tot en el mallorquí. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El bloc oriental en general. · Ningú en concret.

/un_əziˈatikə/

una asiàtica

Hi ha elisió en les dues vocals neutres en contacte. Fixa’t que es diferencia de «una ciàtica» per la essa sonora. Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Dona de l’Orient.

/ʎoˈable/

lloable

Com en el cas de «poble», la «be» tant pot ser [b], [bb], [β], [p] o [pp] en funció de la zona de tot el domini. Mira el mapa de l’ALDC a la font 3. Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB). Font 3 (ALDC).

Zones del bloc occidental com Tortosa. · Digne de rebre un aplaudiment.

/zɛɾozeɾˈizme/

zerozerisme

"Tàctica futbolística molt conservadora que té com a objectiu acabar el partit amb empat a zero". Font (ésAdir).

El bloc occidental en general. · Tàctica futbolística per acabar el partit amb empat a zero.

/blˈaw/

blau

En el ribagorçà seria /bʎˈaw/ i en l’alguerès, /bɾˈaw/. Font 1 (Viccionari). Font 2 (ALDC).

Tot el domini en general excepte el ribagorçà i l’alguerès. · Sense núvols.

/əm_pətˈit_kumitˈɛ/

en petit comitè

El fonema [n] davant de les bilabials [p], [b] o [m] s’assimila a [m]. Font 1 (Viccionari). Font 2 (Viccionari). Font 3 (GEIEC).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Amb un grup reduït de persones.

/əɲʎˈa/

enllà

Recorda que, en tot el domini en general, el so [n] sol convertir-se en [ɲ] davant de certs sons palatals com [ɲ] o [ʎ] ([ʒ] i [ʃ] també es consideren palatals encara que siguin postalveolars). Font 1 (Viccionari). Font 2 (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Adverbi de llunyania.

/tˈɔg_də_kˈeðə/

toc de queda

«Queda» amb «e» tancada com la conjugació del verb «quedar». Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Confinament nocturn.

/uɲ_ɲˈap/

un nyap

El so [n] sol convertir-se en [ɲ] davant de certs sons palatals com [ɲ] o [ʎ] ([ʒ] i [ʃ] també es consideren palatals encara que siguin postalveolars). Font 1 (ésAdir). Font 2 (ésAdir).

Tot el domini en general. · Surt si no es fa bé.

/dezd͡ʒuɲˈi/

desjunyir

Font (Viccionari).

El nord-occidental en general. · Deslligar un bou o una vaca.

/əʎ_ʒˈud͡ʒə/

el jutge

En certs parlars, com el central, el so [l] sol convertir-se en [ʎ] davant de certs sons palatals com [ɲ] o [ʎ] ([ʒ] i [ʃ] també es consideren palatals encara que siguin postalveolars). Però no és exclusiu del central ni del bloc oriental, aquest fenomen també pot produir-se en zones del bloc occidental. Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

Zones del bloc oriental, com el central. · El de l’última paraula sense veritat absoluta.

/d͡ʒuðisializasiˈo/

judicialització

En el nord-occidental en general, «-tz-» seria [d͡z] en lloc de [z]. Font (AVL).

El valencià en general. · El fet de portar als tribunals.

/bɾˈoma/

broma

Sinònim normatiu de «boira» (especialment poc espessa) però també pot voler dir «núvol», «escuma» o «conya», entre d’altres. Segons l’ALDC, en el sentit de «boira» es fa servir al nord del domini, sobretot en el nord-occidental i el septentrional. Font 1 (DCVB). Font 2 (ALDC).

El bloc occidental en general. · La conya que redueix la visibilitat.

/rˈiu_ðə_ʒənˈejɾu/

Rio de Janeiro

El criteri és que en els termes portuguesos es neutralitza la «o» àtona. Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Cobi 2016.

/koˈitə/

collita

Es tracta d’un cas d’elisió de la iod intervocàlica provinent del ieisme històric dels registres informals de parlars baleàrics. Per altra banda, recorda que se sol neutralitzar la «o» àtona a Sóller, Menorca i Eivissa, en aquest cas concret també hi consta Inca: /kuˈitə/. Font 1 (DCVB). Font 2 (GALMIC).

Certs parlars mallorquins informals. · Arreplec dels productes que dona la terra.

/anˈaɾ_em_pˈopa/

anar en popa

També «anar vent en popa». Font (PTV).

Parlars valencians en general. · Com una seda.

/rˈap/

wrap

Manlleu de l’anglès que en català es pot dir «entrepà enrotllat» o simplement «enrotllat». Fonèticament, en anglès es diu /ɹˈæp/, o sigui que la «ve doble» és muda i, per tant, se suposa que en català també ho és. Font 1 (Termcat). Font 2 (Viquipèdia).

Tot el domini en general. · Anglicisme d’embolica que fa pa.

/ˈalβɛrt_ˈajnstajn/

Albert Einstein

Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · El físic més famós del segle XX.

/tiktˈɔk/

TikTok

Plataforma xinesa de vídeos breus. || Fixa’t que fonèticament també «toc» en tot el domini en general es diu amb «o» oberta. Ortogràficament, la plataforma s’escriu «TikTok» tot junt i en majúscules i, en canvi, un vídeo breu de l’esmentada xarxa s’escriu «tiktok» (o «tiktoks» en plural) també tot junt però en minúscules. Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

Tot el domini en general. · Quinze segons de glòria.

/stˈiβəŋ_hˈɔkiŋ/

Stephen Hawking

Físic teòric britànic famós per la seva extensa carrera científica malgrat patir ELA. || Fixa’t que la «ve doble» no sona per res ja que «aw» en anglès sovint fa el so [ɔ] («o» oberta). Per altra banda, «Stephen» en el no betacista seria /stˈivən/, «ph» no fa pas el so [f] en aquest cas. Font (ésAdir).

El bloc oriental betacista en general. · Científic de cos quiet i ment en moviment.

/miɾˈaggle/

miracle

Encara que en l’occidental en general sigui /miɾˈakle/ i en l’oriental, /miɾˈaklə/, aquesta pronúncia dialectal amb sonorització i geminació de la Pobla de Segur consta al DCVB. Font (DCVB).

La Pobla de Segur. · Al·leluia!

/supərstisiˈozə/

supersticiosa

Font (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Ho és la que esquiva un gat negre.

/kˈazi/

quasi

Encara que formalment s’ha de dir /kwˈazi/, informalment es diu sovint /kˈazi/. Però també es pot fer servir en tots els registres «gairebé» (en canvi no és pas normatiu «quasibé»). Recorda que hi ha parlars, com l’apitxat de València, en els quals no fan la essa sonora sinó sorda. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El domini informal en general. · Ui!!!

/l_əskwˈaʃ/

l’esquaix

Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · El de raqueta i pilota tova.

/kˈɔlp/

colp

Variant normativa de «cop». Es diu en parlars valencians. Tant «cop» com «colp», en aquest sentit, es diuen amb «o» oberta en tot el domini. No obstant això, en el DCVB hi consta que a l’Eivissa urbana es diria «colp» però amb «o» tancada. Font (DCVB).

El valencià. · Impacte.

/kuupəɾətˈiβə/

cooperativa

Font (DCVB).

El central i septentrional. · Negoci de socis units.

/ˈars/

arts

Així com en el singular «art» se sol pronunciar la «te» final en tot el domini en general, en el cas del plural hi ha una extensa variabilitat. Segons el mapa del PALDC, partint de l’exemple del mot «parts», on sí que se sol pronunciar la sibilant final és en l’alguerès, l’eivissenc, en moltes zones de ponent del nord-occidental i també en força zones del valencià. En menor mesura, també es pot trobar algun punt oriental del Principat, el septentrional i el mallorquí. Font 1 (PALDC). Font 2 (Viccionari). Font 3 (DCVB).

Diversos punts repartits arreu del domini, excepte l’alguerès i l’eivissenc. · La creativitat humana feta disciplina.

/gˈajstliχ/

geistlich

"Obra religiosa per a veus i instruments amb un caràcter sacre espiritual". || Font (PTV).

Tot el domini en general. · Obra musical religiosa alemanya de caràcter sacre i espiritual.

/sinˈɔpsi/

sinopsi

Com en el cas de «eclipsi» o «apocalipsi», la «essa» després del fonema sord [p] és precisament essa sorda. Per tal que fos sonora, s’hauria d’escriure amb zeta. Dit això, en certs parlars baleàrics també pot ser amb el fonema [t͡s]: /sinˈɔt͡si/ (igualment sord). Font 1 (diccionaris.cat). Font 2 (AVL).

Tot el domini en general, excepte certs parlars baleàrics. · Resum essencial.

/azgariakɾˈies/

esgarriacries

Recorda que en el bloc occidental la «e-» inicial de paraules patrimonials començades per «en-», «em-» o «es-» tant pot pronunciar-se [e] com [a]. Per altra banda, la oclusiva [g] també pot ser aproximant [ɣ] en alguns parlars. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL). Font 3 (aproximants).

El bloc occidental en general. · Persona importuna.

/suvˈen/

sovent

Variant normativa de «sovint». Font 1 (DCVB). Font 2 (PALDC).

L’eivissenc. · Moltes vegades.

/ʃˈɛrlok_hˈɔlms/

Sherlock Holmes

Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Elemental.

/sˈiŋnə/

signe

En el baleàric també hi consta la pronúncia /sˈinnə/. Pel que fa al nord-occidental, hi figura /sˈiŋne/ i quant al valencià, /sˈigne/. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Del zodíac o de puntuació.

/faɾmasiˈɔlɔ/

farmaciola

En algunes zones valencianes, la «a» en posició final es pronuncia [ɔ] per assimilació de la «o» oberta tònica de la síl·laba anterior. Font 1 (Viccionari). Font 2 (AVL).

Alguns parlars valencians. · Gasses a poques passes.

/kɾoʃˈiɾ/

croixir

Variant no normativa de «cruixir». Coincideix amb la variant de Mallorca, i no és casualitat perquè el poble de Tàrbena, actualment d’uns 600 habitants, a la Marina Baixa del País Valencià, va ser repoblat per mallorquins en el segle XVII. Un dels seus trets més peculiars és l’ús de l’article salat. Pel que fa a aquest mot, l’única diferència respecte el mallorquí és la pronúncia de la «erra» final. Quant a les vocals neutres, en principi no les fan però hi pot haver parlants amb vacil·lacions en aquest sentit (mira la font 2). I malgrat tot alguns encara preserven un notable accent mallorquí. Font 1 (DCVB). Font 2 (YouTube). Font 3 (YouTube). Font 4 (À Punt).

El tarbener. · Fer soroll de principi de ruptura.

/zˈigmunt_fɾˈɔjt/

Sigmund Freud

Metge i neuròleg austríac, fundador de la psicoanàlisi, que va estudiar l’inconscient, els somnis i els conflictes psicològics. || Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Psicoanàlisi.

/ruzˈeʎ/

rosell

Variant de formació de Formiguera (el Capcir) de «rovell» que, segons el PALDC, és una “probable reminiscència d’una adaptació catalana de l’occità antic «rosel»”. També hi consta la pronúncia /ruˈeʎ/. Fixa’t que, segons el mapa de la font 3, del rovell de l’ou a la Catalunya Nord també en diuen «groc» i a Mallorca i Menorca, «vermell». Font 1 (ALDC, rovell). Font 2 (PALDC, rovell). Font 3 (ALDC, rovell de l’ou). Font 4 (DCVB).

El capcinès. · Òxid o ou.

/əspətərˈan/

espaterrant

Normativament, segons l’IEC s’escriu «espaterrant», però l’AVL també contempla «espatarrant». Font 1 (diccionaris.cat). Font 2 (AVL).

El bloc oriental en general. · Esglaiador.

/buˈɛnu/

bueno

Segons el Viccionari, aquest castellanisme s’utilitza en català des del segle XIX. Implica un registre informal, és possiblement el barbarisme més evident i habitual, el qual fàcilment es pot canviar per un «bé», «va» o «vaja» segons el context. Font (Viccionari).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Possiblement el barbarisme més evident i habitual.

/l_ˈajɾommən/

l’ironman

Triatló de llarga distància que combina natació, ciclisme i marató. || Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Triatló de llarga distància.

/nˈet/

net

Aquest mot també compleix l’alternança dels 3 fonemes: «e» tancada [e] en el bloc occidental i l’alguerès, «e» oberta [ɛ] en el central i el septentrional i la vocal neutra tònica [ə] en la major part del baleàric. Fixa’t que en el sentit de «fill d’un fill» (el qual abans de la reducció dels diacrítics de 2016 s’escrivia «nét») arreu del domini es diu amb «e» tancada [e]. Font (DCVB).

El bloc occidental en general i l’alguerès. · Com una patena.

/galavaɾðˈɛw/

galavardeu

Variant valenciana de «galifardeu». Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB).

Els parlars valencians no betacistes. · Persona poc recomanable o temible per la seua corpulència o aspecte.

/iŋgɾˈes/

ingrés

En aquest cas es pronuncia amb «e» tancada en totes les variants i en tots els registres. Naturalment, l’accent gràfic d’aquest mot és sempre tancat. Altres exemples d’aquest fenomen també són: «accés», «congrés», «exprés», «procés», «progrés», «succés» o «després» (aquest darrer adverbi no s’ha de confondre amb el participi del verb «desprendre» el qual és «desprès» —o també «després» segons l’AVL—). Font (Viccionari).

Tot el domini en general. · Hospitalari o bancari.

/pɔlispurtˈiw/

poliesportiu

Tant es pot dir elidint la «e» com sense elidint-la: /pɔljəspurtˈiw/. En aquest mot compost no es neutralitza pas el prefix «poli-» perquè “les paraules compostes amb prefixos tònics conserven, en general, les dues vocals tòniques”, si bé és cert que “hi ha compostos en què o bé el prefix sempre ha estat àton o bé s’ha desgastat i tenen, per tant, una sola síl·laba tònica” com succeeix, per exemple, amb «previsió». Font 1 (ésAdir). Font 2 (compostos).

El bloc oriental en general. · On la pilota canvia de joc sense canviar de lloc.

/kuɾtˈəs/

cortès

En aquest cas la «e» sí que compleix l’alternança dels 3 fonemes ([ɛ], [e] o [ə]) en funció de la zona del domini (malgrat que potser pugui haver-hi certes vacil·lacions de [ɛ] a [e] especialment en el central). Així doncs, en el baleàric en general es pronuncia amb la vocal neutra tònica [ə] (exceptuant certs punts on dirien [ɛ], prèviament esmentats pel GALMIC). I pel que fa a la «o» àtona, recorda que està documentat que es neutralitza a Eivissa, Menorca i algun punt de Mallorca com Sóller. Font 1 (DCVB). Font 2 (GALMIC).

L’eivissenc, alguns parlars menorquins i algun punt del mallorquí. · No cal ser de la cort per tenir bones maneres.

/tɾənzəllˈantik/

transatlàntic

Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Un hotel que travessa oceans.

/intəɾˈɛs/

interès

A diferència de l’exemple del genitlici d’ahir («anglès», al qual es poden afegir paraules patrimonials com ara «pagès», «promès», «espès», «burgès» o «marquès»), en el cas de «interès» (o també per exemple del neologisme «estrès») ja no segueix el fenomen de la possibilitat de 3 fonemes ([ɛ], [e] o [ə]) en funció de la zona del domini. Resulta que en aquest cas només n’hi ha dos: «e» oberta [ɛ] en el registre formal del central i septentrional i «e» tancada [e] en la resta. Fins i tot en el central i septentrional informals també sol ser tancada. Ortogràficament, recorda que normativament «interès» s’escriu amb accent obert, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també contempla escriure-ho «interés», amb accent tancat. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari). Font 3 (Gabriel Bibiloni).

El central i septentrional formal. · Pot ser personal o un percentatge bancari.

/lə_tiɾəlˈiɾə/

la tiralira

Variant rossellonesa no normativa de «guardiola», «vidriola» o «lladriola». Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC). Font 3 (PALDC).

El rossellonès en general. · El banc més petit.

/aŋglˈes/

anglès

Segons l’IEC només és normatiu escriure-ho amb accent obert («anglès»), però l’AVL també contempla el tancat («anglés») perquè en la GBU de l’IEC s’afirma que “en la tradició ortogràfica valenciana, és habitual i acceptable l’ús de l’accent agut en el cas de la «e» («é»), d’acord amb la pronúncia pròpia dels parlars occidentals, quan alternen la «e» oberta [ɛ] del català central (i septentrional), la «e» tancada [e] dels parlars occidentals (i l’alguerès) i la «e» neutra [ə] del baleàric. (···) Es manté l’accent greu en alguns casos com ara en l’interrogatiu i el relatiu tònic «què», la conjunció «perquè» i en el nom geogràfic «València»”. Font 1 (Viccionari). Font 2 (AVL). Font 3 (GBU).

El bloc occidental i l’alguerès. · Accents gràfics en certs angles.

/uŋ_gəlimətˈiəs/

un galimaties

Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El bloc oriental en general. · Un embolic, confusió. Un discurs o escrit enrevessat.

/tɾˈɛs/

tres

És un d’aquells mots que mentre es diuen amb «e» oberta [ɛ] en la variant central i septentrional, es diuen amb «e» tancada [e] en el bloc occidental i amb vocal neutra tònica [ə] en el baleàric (excepte alguns punts). L’alguerès en aquest cas coincideix amb el bloc occidental tot i ser de l’oriental. Si cerques «targeta» al Solucionari, en trobaràs més informació. Font (DCVB).

El central i el rossellonès. · Endevina el dígit que trio.

/tɾəspəɾˈent/

transparent

Informalment de vegades no es pronuncia la primera «ena», formalment sí que s’ha de pronunciar: /tɾənspəɾˈent/. La pronúncia de la «te» final fa que dins del bloc oriental sigui concretament del mallorquí i el menorquí en general. Font (DCVB).

El mallorquí i el menorquí informal en general. · Deixa passar la llum.

/eskʎˈɔp/

esclop

A Fraga, segons l’ALDC, i a Tamarit de Llitera, segons el DCVB, són les úniques zones del domini on pronuncien una ella [ʎ] en lloc d’una ela [l]. En moltes zones del bloc occidental també s’utilitza el sinònim «soc» /sˈɔk/ (i les seves respectives variants). Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC). Font 3 (DCVB).

A Fraga i a Tamarit de Llitera. · El calçat més rígid.

/əsklˈɔβiə/

esclòvia

Variant no normativa de «closca» o «clovella», però sí que és normatiu «esclova». Font (DCVB).

Zones del Maresme. · Closca.

/ˈɛʎə/

ella

En tot el domini en general tant «ell» com «ella» es diuen amb «e» tancada excepte en certes zones del gironí i algun punt del rossellonès. Mira el mapa de la font 1. Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC).

Zones del gironí com Girona, Amer o Llofriu. · La persona que queda més avall al pòdium.

/rəɣid͡zˈeʎ/

reguitzell

Segons el DCVB, aquest mot és propi de la zona oriental del Principat. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Llarga sèrie o gran nombre de coses o de persones.

/klˈɛk/

clec

Paraula normativa també en el sentit de “botó compost de dues peces (habitualment metàl·liques) que es tanquen ficant-se la part convexa d’una dins la part còncava de l’altra”, però segons el DCVB, n’és propi com a tal especialment a Tortosa, el Maestrat i Mallorca. Segons el Termcat, arreu també se’n pot dir «botó a pressió», «tancador a pressió» o «xec». Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari). Font 3 (Termcat).

Tot el domini en general. · Onomatopeia de cordar un botó per sempre.

/əstupəfˈattə/

estupefacte

Recorda, per exemple, el casos de «taxi» o «exhaurir» si cerques dins el Solucionari. Font (DCVB).

Els parlars baleàrics en general. · Atònit a l’acte.

/awlˈiβes/

olives

La pronúncia diftongada també es produeix en certs punts de l’oriental (/əw/). Segons el PALDC, “l’articulació diftongada és cada cop menys freqüent en les generacions joves a causa de l’acció de l’escola i dels mitjans de comunicació”. Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC). Font 3 (DCVB).

Zones del nord i del centre del bloc occidental. · Estableixen el preu del setrill.

/azbafeɣˈa/

esbafegar

Variant no normativa de «esbufegar». Segons el DCVB, “la forma dialectal «esbafegar» és referible al radical «baf», que, per altra part, no és sinó una alternància del mateix radical onomatopeic «bf-» (que dona derivació amb diferents vocals: «baf», «bof», «buf»)”. Font (DCVB).

Zones com Esterri d’Àneu o l’Urgell. · Bufar fort, no pas el vent.

/pˈuzlə/

puzle

Mot normatiu que prové de l’anglès «puzzle», sinònim de «trencaclosques». En el bloc oriental s’hauria de dir amb vocal neutra malgrat que en registres no formals sigui força habitual dir aquest mot sense neutralitzar: /pˈuzle/. Font (ésAdir).

El bloc oriental formal. · Peces en ordre.

/kˈɔmik_aðˈult/

còmic adult

“Còmic que s’adreça a un lector major de 18 anys i que, sovint, té un contingut elevat de violència i d’erotisme”. || Font (PTV).

Els parlars valencians en general. · Un manga que el Follet Tortuga mangaria.

/pɔt͡sˈə/

potser

Recorda que a Mallorca també es diu «per ventura» (o la seva contracció «pentura») i «tal vegada», entre d’altres. Font 1 (DCVB). Font 2 (PALDC). Font 3 (ALDC).

Alguns parlars mallorquins. · Tal vegada.

/kəməsˈutɾə/

Kamasutra

Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · El llibre de sexualitat més famós.

/ləs_kˈors/

Les Corts

En tot el domini «cort» es representa amb «o» tancada per bé que en el mapa de l’ALDC s’hagi descrit algun punt on es pugui dir oberta. Pel que fa a la mudesa de la «te» final, en general també és sonora en tot el domini, sobretot en el singular, però hi ha certes vacil·lacions, especialment en el plural. Font 1 (Nomenclàtor Catalunya). Font 2 (DCVB). Font 3 (ALDC).

Zones del bloc oriental. · El barri més parlamentari de Barcelona.

/vˈila_realˈeŋka/

vila-realenca

I el gentilici masculí és «vila-realenc» /vˈila_realˈeŋk/. Font 1 (NTV). Font 2 (AVL).

El bloc occidental no betacista. · Gentilici femení d’una població valenciana que et sonarà històricament pel color groc al futbol masculí.

/gˈuɾu/

guru

“Mestre, líder o guia en un àmbit determinat”. || En català s’escriu sense accent i, per tant, en registres formals s’ha de dir com a paraula plana encara que sigui habitual la pronúncia aguda /guɾˈu/ en registres informals orals. Font (ésAdir).

Tot el domini formal. · El referent dels que volen un guia.

/baʎduɾˈɛʃ/

Valldoreix

Localment també es pronuncia /baʎduɾˈɛt͡ʃ/. Tant és així que, fins i tot, de vegades s’escriu erròniament «Valldoreig». Font (ésAdir).

Pronúncia local formal del Vallès Occidental. · Poble de Sant Cugat.

/diˈurn/

diürn

Recorda que la «erra» després de vocal pot ser [ɾ] o [r] en funció de la zona del domini. Fixa't com la dièresi trenca el diftong i forma l'hiat. Però no sempre ho fa la dièresi, hi ha excepcions com, per exemple, en les terminacions de les formes d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en «-ir» quan van precedides de vocal: «produir» però «produït». Font (Viccionari).

Tot el domini en general. · No nocturn.

/biləʒuˈiɣə/

Vilajuïga

Prové del llatí «villa judaica» («vila jueva»). Font (Nomenclàtor Catalunya).

Pronúncia local de l’Alt Empordà. · Població jueva.

/kujˈɔt/

coiot

"Mamífer carnívor americà de la família dels cànids, d’aspecte semblant al llop però més petit i de pelatge espès de color grisenc". També és un personatge de dibuixos animats. Font 1 (diccionari.cat). Font 2 (DIEC).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Camins corre però mai l’atrapa.

/bərumbˈaðə/

barrumbada

Crescuda impetuosa d’un corrent d’aigua. || És normatiu però es diu especialment a Mallorca. Font (DCVB).

Especialment el mallorquí. · Onomatopeia del ressò de l’aigua impetuosa.

/tɾˈiwɱf/

triumf

Segons l’AVL, és una variant normativa de «triomf». De fet, «triumf» és més antiga ja que «triomf» es va introduir al segle XIX. Pel que fa a la fonètica, diverses fonts consideren que es pronuncia amb hiat: /tɾiˈuɱf/. No obstant això, tenint en compte que no porta dièresi, hauria de dir-se amb diftong tal com suggereix l’AVL. Per altra banda, recorda que davant de [f] o [v], els fonemes [n] i [m] es converteixen en [ɱ] per assimilació nasal davant de labiodental. Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB). Font 3 (Viccionari).

Tot el domini, però especialment parlars valencians. · Una u en forma d’arc.

/konstɾəɲimˈent/

constrenyiment

Quan és administratiu, s’obliga a pagar un deute econòmic sovint amb recàrrec. || Font (Enciclopèdia).

El mallorquí en general. · Quan una multa estreny.

/fiɣˈɛɾɛ/

figuera

En alguns parlars pallaersos i ribagorçans la «e» d’aquest mot es pronuncia oberta [ɛ], en la resta del domini es diu tancada (exceptuant algun punt), mira el mapa de la font 1. Pel que fa a la «-a» final com a morfema de femení, recorda que és sobretot en zones de la plana de Lleida on pot dir-se com a «e» oberta [ɛ], però també pot produir-se en altres punts del domini segons el cas. Font 1 (PALDC). Font 2 (DCVB).

Zones del pallarès, com ara Sort. · L’arbre que sagna llet.

/ɛkuðisˈɛɲ/

ecodisseny

Recorda que «disseny» s’ha de pronunciar amb essa sorda en registres formals. Font (ésAdir).

Zones del bloc oriental en registre formal. · Elabora un producte pensant en el medi ambient.

/əŋgənˈa/

enganar

Variant normativa de «enganyar». Consta sobretot en parlars baleàrics. Font (DCVB).

Especialment parlars baleàrics. · Fer caure en el parany.

/əl_mˈaʒig_d_ˈɔs/

El màgic d’Oz

Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Una noia, un espantaocells i un lleó.

/kuzˈi/

cosí

Hi ha casos excepcionals en què la «o» àtona es neutralitza a [u] en tot el domini (com ara «Joan» o «Josep»), «cosí» en canvi no es neutralitza a tot arreu però sí a molts llocs del nord-occidental, en alguns punts del valencià i també en punts de l’illa de Mallorca on no solen neutralitzar-la. En aquest cas concret es tracta d’un tancament de «o» àtona en síl·laba pretònica seguida de [ˈi]. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

Gairebé tot el bloc oriental i certes zones de l’occidental (especialment del nord-occidental). · Parent lateral.

/d͡ʒˈɔrt͡ʃ_wˈɛa/

George Weah

Jugador liberià de futbol. Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · L’únic jugador africà amb pilota d’or de futbol masculí.

/taɾaɲˈina/

teranyina

En el valencià central i meridional tant es pronuncia /taɾaɲˈina/ com /teɾaɲˈina/, fins i tot es reflecteixen en el diccionari normatiu de l’AVL. En tot el domini evidentment hi ha altres pronúncies i variants, però les dues úniques variants normatives s’escriuen «teranyina» i «telarany». Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC). Font 3 (PALDC). Font 4 (AVL).

Zones del valencià central i meridional. · Fàcil de trobar-ne per casa si hi ha pols.

/kəjakkɾˈɔs/

caiaccròs

Mot no normatiu. "Adaptació de l'anglès «kayak cross». Modalitat de piragüisme en aigües braves amb obstacles en què els caiaquistes competeixen alhora". || Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Modalitat de piragüisme en aigües braves amb obstacles.

/iklˈeziə/

iglésia

L’única variant normativa és «església» (or. /əzglˈeziə/, occ. /ezɣlˈezia/). Això no obstant, la variant no normativa «iglésia» sorgeix cap al segle XVI no pas per influència castellana sinó més aviat per evolució natural. I, com en el cas de «regla», la ge de «-gl-» pot ser [ɣ], [g], [gg], [k] o [kk] en funció de la zona del domini i del registre. Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC). Font 3 (Viccionari).

Zones orientals del Principat, com ara el Vallès. · La casa sagrada.

/antistəmˈinik/

antihistamínic

Sobre les dues [i] en contacte tant se'n pot elidir una com dir-les totes dues. De fet, diverses fonts mostren ambdós casos. Font 1 (diccionaris.cat). Font 2 (Enciclopèdia).

El bloc oriental en general. · L’enemic de l’al·lèrgia.

/rˈɛklə/

regla

Més enllà de si pot ser «e» oberta o tancada, la curiositat és que en aquest cas la ge de «-gl-» pot ser [ɣ], [g], [gg], [k] o [kk]. És important destacar que l’ensordiment ([k] o [kk]) es restringeix a registres informals, de la mateixa manera que succeeix, per exemple, amb la be de «-bl-» a «poble» i el seu ensordiment informal a [p] o [pp]. Font 1 (DCVB). Font 2 (ésAdir).

Punts del septentrional, incloent Puigcerdà. · Una altra norma.

/maɾtiŋgˈala/

martingala

Font (AVL).

El bloc occidental en general. · Trampa, engany.

/pˈɔplə/

poble

La «be» de «poble» es pot dir [b], [bb], [β], [p] o [pp] en funció de la zona (també pot ser [p] en zones occidentals del Principat), mira el mapa de la font 1. Per altra banda, el DCVB hi inclou punts de la Catalunya del Nord, els quals no s’inclouen en l’ALDC perquè representa que en diuen «vilatge» o «endret», entre d’altres. Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC). Font 3 (DCVB).

Zones orientals del Principat, com ara el Maresme. · Conjunt de gent o terme.

/eɱvalentˈiɾ/

envalentir

«Envalentonar», en canvi, és un castellanisme. Font 1 (AVL). Font 2 (ésAdir). Font 3 (PALDC, betacisme). Font 4 (PALDC, erra final).

Parlars valencians no betacistes i que sensibilitzen la «erra» final. · Fer perdre la por.

/t͡ʃaɾðˈi/

jardí

En canvi, en el valencià no apitxat (i en el bloc occidental en general) és /d͡ʒaɾðˈi/. Font (DCVB).

El valencià apitxat. · Natura domèstica.

/kˈim_ʒˈɔŋ_ˈun/

Kim Jong-un

Líder suprem de Corea del Nord. || Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Dictador amb míssils que no vol perdre el nord.

/sukurˈum/

socorrum

Variant rossellonesa de «socarrim» (en altres zones del domini també hi ha la variant «socarrum»). Font (DCVB).

El septentrional. · Cremat d’una cosa, no ben bé de rom. Sovint en fa pudor.

/kətəlid͡zəðˈo/

catalitzador

Allò que, per la seva presència o influència, desencadena o accelera que es produeixi alguna cosa que ja era potencial. || Font (Enciclopèdia).

El bloc oriental en general. · El que més s’assembla a qui fa català però no hi té res a veure.

/tɾˈaw/

trau

Variant algueresa. Segons el DCVB, etimològicament seria un creuament dels mots «toro» i «brau». Això no obstant, en el PALDC s’afirma que és un manlleu del sard logudorès. Per altra banda, també s’hi afirma que “«toro» és general al Principat i la Catalunya del Nord, amb presència puntual de «bou» i de «brau», mentre que «bou» coneix una àrea força compacta en valencià; «brau» és propi sobretot del mallorquí i menorquí”. Font 1 (PALDC). Font 2 (DCVB).

Toro o brau amb un cop al cap. · L’alguerès.

/əmpuɲəðˈuɾə/

empunyadura

“Part per on s'agafen les armes i altres objectes”. || Font (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Mànec o agafador.

/əmbɾuzˈiə/

ambrosia

Aliment exquisit dels déus segons la mitologia grega. || No s’ha de confondre amb la planta «ambròsia» (/əmbɾˈɔziə/). Font 1 (Viccionari). Font 2 (Termcat).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Menjar dels déus grecs que els feia immortals.

/kapsiɣɾˈaɲ/

capsigrany

Existeixen altres variants com ara «capsigrall», «capserigany» o «capxerigany». Font (DCVB).

Moltes zones del domini, des del Rosselló fins a València. · Ocell de la família dels lànids, o home de poc enteniment.

/klˈakson/

clàxon

Segons l'ésAdir, en tot el domini es pronuncia igual, sense neutralitzar la «o» àtona (com pot succeir amb alguns neologismes, tecnicismes o estrangerismes). Ara bé, hi ha fonts que consideren que sí que s'hauria de neutralitzar en els llocs corresponents del bloc oriental: /klˈaksun/. Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

Tot el domini en general. · Botzina d'un automòbil.

/supərmərˈkat/

supermercat

Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Establiment comercial d'autoservei de mida mitjana o gran.

/mikˈiwa/

miquiua

Variant de «miqueta». Malgrat que molts parlars valencians (i baleàrics) no solguin dir «una mica» sinó «un poc», sí que poden fer servir els seus diminutius. Al DCVB es recull: «miqueta», «miquetxa», «miqueua», «miquiua», «micona», «micoïna», «miquinga», «micota», «micona», «miconeta», «miconeua», «miconiua», «micoia», «micarrina», «miconinga», «micorroteta», «micoteta», «micorrotiua», «micorrotinga», «micorrina», «micorrineta», «micotiua», «micorrotiua», «micorrotiueta», «miconina». Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB). Font 3 (RodaMots).

Especialment els parlars valencians. · Poquet.

/uɾbanizasiˈo/

urbanització

Fixa't que, a diferència de l'oriental i el nord-occidental, en el valencià (sud-occidental) solen dir «-tz-» amb el fonema [z] (o [s] en l'apitxat) en lloc de [d͡z]. Font (Viccionari).

El valencià. · Construcció ordenada de carrers i edificis.

/t͡ʃolˈis/

xolís

Variant dialectal pallaresa de «xoriç». Al DCVB consta que es diu a Sort i a la Pobla de Segur. Font (DCVB).

El pallarès. · Llonganissa de llom de porc.

/bɾəvəd͡ʒəðˈo/

bravejador

Font (DCVB).

El mallorquí i el menorquí. · Fa el brau, però de boca.

/ojˈos/

oiós

Que fa oi; fastigós. Es diu especialment a Mallorca. Font (DCVB).

Especialment el mallorquí. · Fastigós.

/dəspɾənimˈen/

despreniment

És sinònim de «esllavissada», «solsida» o «allau», entre d’altres. Normativament tan sols conté una «de» inicial. Font (diccionaris.cat).

Zones del bloc oriental, com el central. · N’hi ha de retina o de neu.

/viɾtuˈal/

virtual

Font (Viccionari).

Els parlars no betacistes. · La realitat que menys ho és.

/la_kaloɾˈeta/

la caloreta

En català sempre és «la calor», en femení. Font (DCVB).

El bloc occidental en general. · Diminutiu de la que tens a l’estiu.

/tˈom/

tomb

En el valencià i el baleàric, en canvi, se sol pronunciar l’última lletra del mot (a través de l’ensordiment de [b] a [p]): /tˈomp/. Font (DCVB).

Tot el domini excepte el valencià i el balear. · Per Sant Antoni al Principat se’n fan tres.

/gɾinwˈit͡ʃ/

Greenwich

Fixa’t que en anglès es pronuncia /gɹˈɛnɪt͡ʃ/. Font (PTV).

Tot el domini en general. · El meridià zero.

/biɣˈɔt/

bigot

Tant «bigot» com «bigoti» són sinònims normatius, provenen del castellà («mostatxo» prové de l’italià). Segons el DCVB, “la forma catalana continental «bigoti» mostra més clara la procedència castellana, que no la forma «bigot»”. Font (DCVB).

Tot el domini en general. · Entre nas i boca.

/ə_pˈew_rəŋkˈot/

a peu rancot

També dit /ruŋkˈot/, aquesta pronúncia consta en el septentrional, però «a peu rancot» (pronunciat diferent) també figura en punts de l’Alta Ribagorça, l’Alt Empordà i la Baixa Cerdanya. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

El septentrional. · A saltirons.

/tˈɛsi/

tesi

L’ensordiment de [z] intervocàlica es produeix a partir del segle XV en el valencià central, el ribagorçà i parlars del Matarranya possiblement pel contacte amb el castellà o l’aragonès. Pel que fa a la flexió de nombre, recorda que com per exemple «anàlisi», el singular no porta essa final però el plural, sí: «la tesi», «les tesis». Font 1 (PALDC). Font 2 (DCVB).

El valencià central apitxat, el ribagorçà i parlars del Matarranya. · Doctoral.

/l_ələjʃˈa/

l’Aleixar

Municipi del Baix Camp, comarca situada entre els dos blocs. Segons aquesta pronúncia del Nomenclàtor oficial de toponímia, hi ha trets de l’oriental (vocals neutres) i de l’occidental (fer sonar la «i» en el dígraf «ix»). Font (Nomenclàtor Catalunya).

Pronúncia local entre el bloc oriental i l’occidental. · El deixar Reus.

/korəd͡ʒˈi/

corregir

Malgrat que la pronúncia formal del bloc oriental sigui «corre[ʒ]ir», en el col·loquial també pot ser «corre[d͡ʒ]ir», especialment en el mallorquí, en el qual en el DCVB també hi consta la variant ortogràfica dialectal «corretgir». En el valencià, en canvi, sí que hi consta [d͡ʒ] tant en pronúncies formals com informals, i en l’apitxat recorda que és [t͡ʃ]. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El mallorquí col·loquial en general. · Docent + examen = ?

/təməɣˈɔt͡ʃi/

tamagotxi

“Extensió del nom de la marca comercial Tamagotchi. Joguina electrònica que requereix les mateixes atencions que un animal de companyia”. Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Mascota virtual japonesa dels noranta.

/gɾˈɔɣi/

grogui

Prové de l’anglès «groggy». Pot ser en sentit més literal «atordit pels cops rebuts» o més figurat «atordit per una emoció, pel cansament». Font (Viccionari).

Tot el domini en general. · Atordit, mig adormit.

/ˈaɲ_biʃˈest/

any bixest

L’«any bixest» és l’any de 366 dies. Normativament també s’anomena «any de traspàs» o «any bissextil». Però «bixest» es diu sobretot en el baleàric (en el qual també hi figura la pronúncia /bəʃˈest/) i en punts del nord-occidental i el valencià, entre d’altres. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

Tot el domini en general. · 366.

/uˈeɾə/

ouera

Algunes fonts consideren que en el bloc oriental en general també seria /owˈeɾə/, però més aviat sembla que seria /uˈeɾə/ en les zones del bloc on es neutralitza la «o» àtona. En tot cas, l’altra opció seria per posar-hi més èmfasi. Per cert, fixa’t que «ou» en canvi sol ser /ˈɔw/ amb «o» oberta. Per altra banda, també existeix la variant dialectal «overa». Font 1 (DCVB). Font 2 (diccionaris.cat).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Niu de cartró.

/dəsintunid͡zˈa/

dessintonitzar

Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Sortir de la freqüència.

/lˈampaɾa/

làmpara

Malgrat que en registres formals sigui «làmpada» amb «de», col·loquialment es pot dir amb «erra» i, de fet, l’AVL ho contempla com a mot normatiu. Recorda que també es pot dir simplement «(el) llum». Font 1 (AVL). Font 2 (ésAdir).

El bloc occidental col·loquial. · Un llum.

/aɾteɾˈapia/

artteràpia

«Teràpia basada en l’expressió artística, especialment a través de les arts visuals, usada com un mitjà per a abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, així com trastorns neurològics o malalties físiques». Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Crear com a tractament.

/əspˈumə/

espuma

Tant «espuma» com «escuma» són variants normatives. Segons l’ALDC, on més es diu «escuma» amb «ce» és en el septentrional. Arreu també en diuen «sabonera» o «bromera», entre d’altres. Font 1 (Viccionari). Font 2 (ALDC). Font 3 (PALDC).

El bloc oriental en general. · Mil bombolles.

/baʎðeʎˈɔw/

Valldellou

Poble de la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent. Font (DCVB).

Pronúncia local del nord-occidental. · Poble lloat de la Llitera.

/mɛlikotˈo/

melicotó

Variant normativa de «préssec». De fet, l’IEC especifica que n’és una “varietat molt suculenta”, del fruit. Segons el PALDC, «melicotó» seria una “descomposició etimològica popular (mel-i-cotó)” i es diu en parlars baleàrics (pronunciat /mɛlikutˈo/ en el menorquí i l’eivissenc) i en algun punt del valencià meridional com Tàrbena (pronunciat /melikotˈo/). Font 1 (PALDC). Font 2 (ALDC).

El mallorquí en general. · Nectarina amb borrissol.

/ʃəwˈarmə/

xauarma

Sinònim de «dóner kebab». Font 1 (ésAdir). Font 2 (PTV).

El bloc oriental en general. · Kebab.

/eɲʎˈas/

enllaç

Es produeixen els fenòmens d’assimilació i palatització quan [n] + palatal → [ɲ] + palatal. Recorda que [ɲ] sona com el dígraf «ny» de «pany», no s’ha de confondre pas amb [ŋ] de «fang». Font 1 (Viccionari). Font 2 (al·lòfons).

El bloc occidental en general. · Aquesta aplicació web n’està ple.

/murfˈɛmə_zˈɛɾu/

morfema zero

"Morfema sense realització fonètica usat en models d’anàlisi lingüística per representar l’absència de morfema on teòricament se’n podia esperar un". Se sol representar amb el símbol «Ø». Font 1 (Viccionari). Font 2 (Viccionari). Font 3 (Viccionari).

El bloc oriental en general (excepte el mallorquí). · Conjunt buit. No expressat en la parla o l’escriptura, però amb una funció gramatical.

/vˈaj/

vaig

Segons l’ALDC, on es diu «vai» en lloc de «vaig» són zones del nord-occidental (inclosa la Franja de Ponent i Andorra), de la Catalunya Nord, d’algun punt de Girona i també del Camp de Tarragona, precisament aquest últim és l’únic parlar no betacista de tots els ara esmentats. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

Zones del Camp de Tarragona. · Present dinàmic que fa passat en el jo.

/fumenˈeʒa/

fumeneja

Variant dialectal de «xemeneia» que consta a Andorra (/fumenˈeʒa/) i a la Seu d’Urgell (/fumenˈeʒɛ/). Font (DCVB).

L’andorrà. · La més fumadora de casa.

/kərtəβˈo/

cartabó

Prové de l'occità antic «escartabont». En català s'escriu amb accent tancat a la «o», però sembla que en el passat podia ser obert. De fet, al DCVB tant consta escrit amb accent obert com pronunciat amb «o» oberta [ɔ]. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El bloc oriental en general. · No és cap pilota, però sol anar a l'escaire.

/nˈo_peɾɣˈam/

No pergam.

La primera persona del plural del present de subjuntiu del verb «perdre» no només és «perdem» sinó que, per exemple, en el valencià també pot ser «perdam», «pergam» o «perguem». Font (DCVB).

Zones del valencià. · I guanyem pergamí.

/solejʒˈa/

solejar

Variant normativa de «assolellar», que segons el DCVB es fa servir a Gandesa, la Ribera d'Ebre i el País Valencià. Fixa’t que a Gandesa i Tortosa figura que diuen el diftong /ej/ davant de [ʒ]. En el valencià no apitxat seria /soled͡ʒˈaɾ/ i en l’apitxat, /solet͡ʃˈaɾ/. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL).

El tortosí i el gandesà. · Posar sota llum natural.

/kuʎʎˈiwɾə/

Cotlliure

Font (Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord).

Pronúncia local del septentrional. · Nom de vila del Rosselló. Fa collita sense restriccions.

/dizlˈɛktik/

dislèctic

De moment és l’única variant normativa segons l’IEC, però l’AVL també recull «dislèxic», la qual prové del castellà. Font 1 (Viccionari). Font 2 (Viccionari).

Tot el domini en general. · Llest però li costa llegir.

/ˈaɣila_ð_ˈɛɾs/

àguila d'Ayres

Rep el nom en honor de l'ornitòleg sud-africà Thomas Ayres. Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Au dels Aires.

/əzbərlˈa/

esberlar

Fixa’t que si «esperar» fonèticament era amb essa sorda [s] perquè estava en contacte amb el fonema oclusiu sord [p], a «esberlar» és essa sonora [z] perquè està en contacte amb el fonema oclusiu sonor [b]. Per cert, segons el Viccionari, aquest fonema ara esmentat pot ser [β] en certes zones del bloc occidental, i de fet en la GIEC s’afirma que hi ha variacions en aquest aspecte. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB). Font 3 (GIEC).

El bloc oriental en general. · Obrir en dues o més parts per ruptura.

/barufˈet͡ʃ/

barrufeig

Col·loquialment en economia vol dir «fraccionament», és a dir, tal com afirma el Portal Terminològic Valencià, “tècnica de blanqueig de capitals que consistix a fraccionar els diners en quantitats poc importants per a evitar haver de declarar les transaccions que s'efectuen, com ara depòsits bancaris”. Font (PTV).

El bloc occidental en general. · El blanqueig de capitals d’en Gargamel.

/əspeɾˈa/

esperar

Mentre que en el bloc oriental (inclòs almenys el menorquí) totes dues «es» figuren com a vocals neutres en aquest verb (/əspəɾˈa/), en el mallorquí només en neutralitzen la primera vocal (/əspeɾˈa/). Font (DCVB).

El mallorquí. · Ho fa la paciència.

/dəspusəˈi/

desposseir

En el bloc oriental continental, en l’eivissenc i en el menorquí, aquest mot sona igual que «despús-ahir» excepte la essa sonora que és sorda (sonaria igual si es fes una pausa entre «despús» i «ahir»). En el mallorquí en general, en canvi, no se solen neutralitzar les «os» àtones. Font (DCVB).

El bloc oriental (excepte el mallorquí i l’alguerès). · Privar de la titularitat d'alguna cosa.

/bˈɔɾə_nˈit/

bona nit

El fet de dir col·loquialment «bona nit» amb el fonema [ɾ] també es fa en zones del bloc occidental. Font (ALDC).

El bloc oriental continental en registres informals. · Adeu nocturn.

/despˈuz_aˈiɾ/

despús-ahir

Variant normativa de «abans-d’ahir». Es fa servir en zones de tot el domini tal com mostra el mapa de l’ALDC. Font 1 (ALDC). Font 2 (AVL).

Zones del valencià. · Fa 48 hores.

/malβˈe/

malbé

En certes zones del domini pot ser [b] en lloc de [β]. A l’AVL hi figura [b], encara que la GIEC destaca que entre els parlars en què es produiria aquest fenomen d’articular [β] en aquest mot “d’una manera general es troben el central, el nord-occidental, el septentrional i el valencià central i el més septentrional. En menor grau, el fenomen també es dona en altres parlars”. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL). Font 3 (aproximants).

Zones de tot el domini en general. · Sembla que es faci molt bé, però és just el contrari.

/piββələðˈu/

Puigbalador

La pronúncia estàndard seria /pud͡ʒβələðˈo/. Font (Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord).

Pronúncia local del capcinès. · Poble de la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord.

/ad͡ʒˈenda/

agenda

En tot el domini consta amb «e» tancada (excepte en el diccionari lliure d’alguerès en el qual consta oberta en l’esmentada variant). Per altra banda, pel que fa al fonema [d͡ʒ] d’aquest mot, a grans trets hi figura en el valencià i en l’alguerès, però en la resta (inclòs el nord-occidental) hi consta [ʒ]. Font (Viccionari). Font (diccionari lliure alguerès).

El valencià i altres zones del bloc occidental. · En tenen els que fan els deures.

/buɾd͡ʒasˈɔt/

Burjassot

Font (NTV).

Pronúncia local del valencià. · L’horta d’Estellés.

/ursˈaj/

orsai

Sinònim normatiu de «fora de joc», prové de l’anglès «offside». Font (Viccionari).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Ho fora, però en lloc de lloc és joc.

/malβəɾətəmˈen/

malbaratament

És sinònim de «desaprofitament», «malversació», «dilapidació», això és, el fet de malgastar. Segons l’AVL, col·loquialment és normatiu el mot «desperdici» però tan sols en el sentit de «residu». Font (Viccionari).

Certes zones del bloc oriental. · Despesa inútil.

/zˈɛws/

Zeus

"En la mitologia grega, Zeus és el déu suprem de l'Olimp". || Font (Enciclopèdia).

Tot el domini en general. · Rei diví grec.

/ʒəɾuntufˈɔβiə/

gerontofòbia

"Fòbia a les persones grans". || Font (ésAdir).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Fòbia a les persones grans.

/əskˈins/

esquinç

«Esquinç» és la variant normativa que originàriament es refereix a «estrip de roba» i en el sentit mèdic, també normatiu, és un calc semàntic del castellà. Existeix la variant dialectal «esquinx» pronunciada /əskˈinʃ/ (la qual consta al Rosselló, el Conflent, Menorca i Eivissa). Dit això, en certs parlars del prioratí, el tortosí, el valencià o el franjatí (malgrat que també pugui sentir-se en d'altres) hi consta la variant no normativa «esguinç» (amb ge), la qual s'ha d'evitar almenys en registres formals. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB). Font 3 (Viccionari).

El bloc oriental en general. · A la roba o al turmell.

/tɾənzumˈansiə/

transhumància

El «Diccionari de pronunciació en català» de D. Paloma i A. Rico afirma que "el prefix d’origen grec «trans», que vol dir «més enllà de», el trobem (···) en dues formes: «trans-» i «tras-»; en general la primera correspon a les paraules més noves, als neologismes, i la segona a paraules que han entrat fa més temps a la llengua, i que per tant han modificat la seva pronunciació". En termes de fonètica, aquests dos prefixos en el bloc oriental es neutralitzen sempre que són àtons. Per tant, no s’ha de confondre amb la regla general dels mots compostos, els quals no se solen neutralitzar. Font (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Migració amb peülles.

/fəvˈo/

favor

En el baleàric en general no se sol pronunciar la erra final d’aquest mot, en canvi sí que se sol pronunciar en la resta del domini. Font (Viccionari).

El baleàric en general. · Allò que es pot concedir per voluntat pròpia.

/in_dˈuβio_pɾˈo_rˈeo/

in dubio pro reo

Llatinisme utilitzat en l'àmbit jurídic amb el significat "en cas de dubte, (s'ha de decidir) a favor de l'acusat". Concedir el benefici del dubte. Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Llatinisme. Concedir el benefici del dubte.

/tˈenika/

tècnica

Havíem vist que en general es produeix el fenomen de les lletres «ce» + «ena» → /ŋn/ (excepte en el valencià /gn/ i de vegades en el baleàric /nn/), doncs en l'alguerès sembla que s'hi produeix el so d'una simple ena /n/. Per altra banda, la «e» de «tècnica» en alguerès seria tancada encara que en tot el domini en general sigui oberta. Font (diccionari lliure alguerès).

L’alguerès. · Saber posat en pràctica.

/siŋgɾaɾˈuɾa/

cingladura

A l'Alguer vol dir "blavura produïda en la pell per un cop o cinglada". Fixa’t que tant [l] com [ð] passen a ser [ɾ]. Font (DCVB).

L’alguerès. · Marca de sella massa tibant.

/aspˈuɾnɛ/

espurna

Recorda que en el bloc occidental la «e-» inicial de paraules patrimonials començades per «en-», «em-» o «es-» tant pot pronunciar-se [e] com [a]. Pel que fa a la «-a» final com a morfema de femení, pot dir-se com a «e» oberta [ɛ] en zones de la plana de Lleida, però també hi consten altres punts del bloc occidental com, per exemple, Alcoi en aquest cas. Font 1 (DCVB). Font 2 (ésAdir).

Zones del bloc occidental com ara Sort, Tremp, Lleida, l’Urgell, Falset, Gandesa o Alcoi. · Guspira.

/saɲd͡ʒuanˈa/

santjoanada

Vigília o matinada del dia de Sant Joan. || És la pronúncia de Morella, comarca dels Ports del País Valencià. Recorda que, segons l'AVL, "en les terminacions «–ada» i «–ador», (···) l'emmudiment de la «d» és un fenomen molt generalitzat en el valencià col·loquial, fins al punt que algunes paraules pròpies dels àmbits festiu o gastronòmic presenten una tradició escrita sense «d» intervocàlica". Tanmateix a Calaceit, comarca del Matarranya de la Franja de Ponent, hi consta la pronúncia /saɲd͡ʒuanˈaða/. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL).

Morella, comarca dels Ports del País Valencià. · Vigília o matinada del dia de Sant Joan.

/ɛkspˈat/

expat

Immigrant adinerat que generalment canvia de país per voluntat pròpia, per feina o altres motius personals. || Prové de l'anglès «expatriate» («expatriat» en català). Fonèticament, en el bloc occidental en general és amb «e» tancada. Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Immigrant ric.

/piɾotˈɛnniə/

pirotècnia

Malgrat que en tot el domini en general (excepte en el valencià) es produeixi el fenomen [g] + [n] → /ŋn/, al DCVB en el baleàric en general hi consta la pronúncia d'una ena geminada. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

Alguns parlars baleàrics. · Soroll amb colors.

/t͡ʃafoɣˈo/

xafogor

En altres llocs del domini (el valencià i el baleàric en general) també se’n diu «basca». Font 1 (DCVB). Font 2 (DCVB).

El nord-occidental en general. · Termòmetre que aixafa.

/anˈalizi_tˈɛɾmika/

anàlisi tèrmica

“Conjunt de tècniques d'anàlisi amb què s'estudien les transformacions físiques o químiques que experimenten les propietats dels materials amb els canvis de temperatura”. Fixa’t que el plural simplement és «anàlisis tèrmiques». Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Estudi de propietats de materials amb canvis de temperatura.

/əʒurnˈa/

ajornar

«Ajornar» o «posposar», entre d’altres, són mots normatius. «Aplaçar» en aquest sentit és un castellanisme, però sí que és normatiu en el sentit de «contractar un treballador». Font (Viccionari).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Deixar per a un altre dia.

/dəskuʎunˈar_sə/

descollonar-se

Font (diccionaris.cat).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Petar-se de riure, col·loquialment, amb una part penjant.

/tˈɔɾ/

Tor

Nucli de població que pertany al municipi d’Alins, comarca del Pallars Sobirà. || Localment «Tor» es pronuncia amb «o» oberta. Això no obstant, per exemple «la Tor de Querol» (municipi de l’Alta Cerdanya a la Catalunya del Nord) localment es pronunciaria amb «o» tancada, igual que el substantiu «tor» (superfície en forma d’anell) o el personatge mitològic «Thor». Font 1 (Nomenclàtor Catalunya). Font 2 (ésAdir). Font 3 (Viccionari).

Pronúncia local nord-occidental. · Sansa i Palanca.

/bərəβəsˈaðə/

barrabassada

Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Gros disbarat.

/pɾˈɔmte/

prompte

Com a adverbi és sinònim de «aviat» o «prest». Es fa servir sobretot en el valencià i en zones del nord-occidental (i també en l’eivissenc pronunciat amb vocal neutra). Tant consta amb «o» oberta com tancada, i de vegades es diu amb el fonema [n] en lloc de [m]. Font 1 (ALDC). Font 2 (PALDC).

Zones del bloc occidental. · D’hora.

/meɲspɾˈɛw/

menyspreu

En el bloc oriental continental, en canvi, la primera «e» consta oberta: /mɛɲspɾˈɛw/. Font (Viccionari).

El bloc oriental insular i el bloc occidental. · Sembla que vulgui abaratir.

/pɾˈest/

prest

Com a adverbi, és sinònim de «aviat». Al DCVB consta que, a banda dels parlars baleàrics, també s'utilitza a la comarca del Ripollès. Font (DCVB).

Tot el domini, especialment el baleàric. · Aviat.

/əstɾˈɛt_d_ormˈus/

estret d'Ormuz

Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Passar-hi ha estat cru.

/tɾepˈan/

trepant

No és correcte dir-ne «taladro». Fonèticament, dins del bloc occidental, la «te» final es pronuncia en certs parlars valencians del sud. Per altra banda, existeix la variant dialectal «trepany», que consta almenys a Mallorca. Font (DCVB).

El bloc occidental excepte zones del sud. · Forada.

/ˈɔðin_i_tˈor/

Odin i Thor

Odin és el déu principal de la mitologia nòrdica i s'associa amb la saviesa. Thor és el seu fill, el déu del tro i de la força, famós pel seu martell. Com a curiositat fonètica, fixa't que en anglès l'obertura de les «os» és a l'inrevés: «Odin» en el nord-americà es pronuncia /ˈoʊdən/ (com una «o» tancada) i «Thor», /θˈɔɹ/ (com una «o» oberta). Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

Tot el domini en general. · Déus nòrdics, pare i fill.

/middˈiə/

migdia

Malgrat que en l’oriental es pronuncia /mid͡ʒðˈiə/ i en l’occidental, /mid͡ʒðˈia/, segons el DCVB, "en totes les comarques es troben altres maneres de pronunciar aquest mot més o menys deformades, especialment entre la gent inculta. La deformació més estesa és la produïda per assimilació, «middia»". Font 1 (DCVB). Font 2 (ALDC). Font 3 (Viccionari).

El bloc oriental col·loquial. · El sol en el punt més alt, no és zenit ni mitjanit.

/əkstɾəβəɣˈan/

extravagant

Al DCVB també hi consta [s] en lloc de /ks/. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El bloc oriental continental. · Esperpèntic.

/istˈiw/

estiu

En totes les variants de la llengua, en registres informals orals és habitual aquest fenomen d’assimilació vocàlica. Font (DCVB).

Tot el domini informal. · Calor.

/tɾənzboɾðəðˈo/

transbordador

Sinònim de «ferri». Segons el DCVB, també pot pronunciar-se sense la ena: /tɾəzboɾðəðˈo/. Font (DCVB).

El mallorquí en general. · Ferri.

/ʒitəɾˈaðə/

gitarada

Sinònim normatiu de «vòmit». Al DCVB hi especifica que és propi de l'Empordà, el Lluçanès, Menorca i Eivissa. Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · Menjar vomitat.

/iremejablemˈent/

irremeiablement

Fixa't que prové de «remei» i que per tant no hi ha d'haver cap lletra «de». Pel que fa a la fonètica, recorda que en algunes zones del valencià i del baleàric es pronuncia la «te» final. Per altra banda, la «be» d'aquest mot en zones de l'oriental i el nord-occidental es fa amb geminació /bb/, o en alguns altres casos també pot ser /β/. Font 1 (Viccionari). Font 2 (AVL).

Alguns parlars valencians. · Sense remei.

/fˈɔɾə_vˈilə/

fora vila

En el sentit de «al camp, fora del nucli urbà» es diu especialment a Mallorca. Fixa’t que «fora vila» es tracta de la zona rural que pot pertànyer dins de la mateixa vila. En el valencià també es fa servir en el sentit de «en els afores d’una població» però sense que sigui necessàriament rural. Font (DCVB).

Especialment el mallorquí. · Al camp.

/kunsəɣwenmˈen/

consegüentment

«Consegüentment» i «conseqüentment» es poden confondre fàcilment però no volen dir el mateix. «Consegüentment» vol dir «per consegüent» (amb ge) o «en conseqüència» (amb cu). «Conseqüentment» en canvi vol dir «d’una manera coherent» i no té aquest valor consecutiu sinó de lògica. Font 1 (Enciclopèdia). Font 2 (UB).

El bloc oriental continental. · Equival a «per tant».

/kɾˈɛðit/

crèdit

Al DCVB consta que es diu igual en tot el domini, inclòs l'alguerès. No obstant això, al diccionari lliure d'alguerès també es plasma la pronúncia /kɾˈɛɾit/. Font 1 (DCVB). Font 2 (diccionari lliure alguerès).

Tot el domini en general. · Mèrit o diners.

/lə_tˈoɾ_ðə_kəɾˈol/

la Tor de Querol

Font (Nomenclàtor Catalunya Nord).

Pronúncia local del septentrional. · Municipi de la Catalunya del Nord. Cruïlla ferroviària pirinenca.

/mˈunta_t_o/

munta-t'ho

Normativament el verb és «muntar» escrit amb «u» i per tant dit amb [u]. Font (AVL).

El bloc occidental en general. · Organitza't.

/təmbuɾinˈaðə/

tamborinada

Té diversos significats com ara «tempesta», «cop» o «caiguda» però al DCVB també hi consta «terratrèmol» en parlars penedesencs. Font 1 (DCVB). Font 2 (IEP).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Terratrèmol al Penedès.

/zənˈit/

zenit

Normativament s'escriu sense accent gràfic i és de pronúncia aguda. No obstant això, col·loquialment és habitual pronunciar-ho «zènit» (/zˈɛnit/) com a paraula plana. Font (ésAdir).

El bloc oriental formal en general. · El Sol just a sobre. Punt culminant.

/biləʒəltɾunˈɛŋk/

vilageltrunenc

«Vilageltrunenc» i «vilageltrunenca» són els gentilicis de «Vilageltrú», proposat per Francesc Pujols i que "podria ser una opció per crear un nom mític per a la ciutat, a l'estil de la Sinera de Salvador Espriu". Dit això, els gentilicis de Vilanova i la Geltrú són «vilanoví» i «vilanovina». Font (Institut d'Estudis Penedesencs).

El penedesenc. · El de la vila girada.

/kˈorβə/

corba

No és admissible «curva», però en canvi sí que s'escriu «curvilini». Pel que fa a la fonètica, recordem dos aspectes: sobre la erra després de vocal, "la consonant bategant [ɾ] predomina en els parlars valencians, en mallorquí i eivissenc i en una part del nord-occidental, mentre que la vibrant [r] predomina en la resta de parlars" i sobre si hauria d'anar amb [b] o [β], hi ha diversos criteris en les fonts però la GIEC aclareix que hauria de ser aproximant [β] després d'una ròtica i que aquesta alternança es produeix generalment en "el central, el nord-occidental, el septentrional i el valencià central i el més septentrional". Font 1 (DCVB). Font 2 (ròtiques). Font 3 (aproximants).

El bloc oriental en general. · Fa un gir.

/despinsˈaɾ/

despinçar

"Tocar (una zona de la pantalla d'un mòbil, d'una tauleta o d'un altre dispositiu tàctil) amb la punta de dos dits fent el moviment de separar-los i sense deixar de mantindre el contacte amb la superfície, a fi d'aproximar o d'engrandir el que es visualitza". Font 1 (PTV).

El bloc occidental en general, especialment el sud. · Apropar la imatge en el mòbil.

/tɾɛ_sˈens/

tres-cents

Tal com afirma l'ésAdir, "la majoria de números són paraules compostes i, d'acord amb la norma general, hi mantenim la pronúncia dels dos accents originals", en aquest cas es manté la «e» oberta de «tres» en el bloc oriental continental. En els parlars baleàrics en general, en canvi, sí que es diu /tɾə_sˈens/ però de la mateixa manera que diuen /tɾˈəs/ amb la vocal neutra tònica. I en el bloc occidental és amb «e» tancada: /tɾe_sˈens/. Fixa't que la segona «te» de «tres-cents» consta muda arreu. Font 1 (Viccionari). Font 2 (ésAdir).

El bloc oriental continental. · CCC.

/pəɾspəttˈivə/

perspectiva

En parlars baleàrics es pot produir aquest fenomen d'assimilació [k] + [t] → /tt/. Per altra banda, en català en general també hi ha la variant vulgar «prespectiva». Font 1 (DCVB).

El baleàric en general. · Punt de vista.

/d͡ʒuɾiˈɔl/

juriol

Tant «juriol» com «joliol» són variants no normatives de «juliol». En aquest cas, l'única diferència amb el bloc oriental és el fonema [ʒ] per [d͡ʒ]. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El bloc occidental en general. · Hi acaba tocant el sol.

/peɾd͡ʒuˈins/

perjuïns

«Perjuí» és una variant normativa de «perjudici» (dany, perjudicar), que no s'ha de confondre amb «prejuí» o «prejudici» (prejutjar). Segons l'AVL, el plural tant pot ser «perjuís» com «perjuïns». Resulta que també hi ha la variant no normativa «perjui» (sense accent a la «i») i això en part explica les dues opcions de plurals. Mira la font del DCVB per a més informació. També s'utilitza en parlars baleàrics. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL). Font 3 (Viccionari).

El valencià, incloent el tortosí. · Danys que perjudiquen.

/nˈom/

gnom

En els grups «gn-», «mn-», «pn-» i «pt-» inicials no es pronuncia pas la primera lletra ni en registres informals ni formals (excepte segons el criteri de Larousse i d'Enciclopèdia). En el grup «ps-» inicial, en canvi, sí que pot pronunciar-se opcionalment la primera lletra en registres formals. Font 1 (DCVB). Font 2 (gn-). Font 3 (ps-).

Tot el domini. · Ésser fabulós que viu en l'interior de la terra.

/nəwmˈatik/

pneumàtic

Aquest mot tant és normatiu escriure'l amb la pe inicial com sense, però és muda tant en registres informals com formals. Font 1 (DCVB). Font 2 (ésAdir). Font 3 (pn-).

El bloc oriental en general. · Roda amb aire.

/intərβˈal/

interval

És una paraula plana, la forma «intèrval» no és admissible. Font 1 (ésAdir). Font 2 (DCVB).

El bloc oriental betacista. · Espai entre dues coses.

/kləupˈatɾə/

Cleopatra

Tant «Cleopatra» (més popular, tradicional i utilitzada als mitjans) com «Cleòpatra» (més culta i fidel al nom originari) són formes vàlides. Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · La piràmide amb nom propi.

/ʎavˈaɾ/

llavar

Variant normativa de «rentar». Es fa servir sobretot en zones del bloc occidental, per exemple a la Franja de Ponent (pronunciat /ʎaβˈa/). En zones del valencià tant pot ser pronunciat amb erra final o sense, com pronunciant el fonema de la ve baixa [v] o no. Recorda que la erra final en el valencià es pronuncia més aviat cap al sud. I recorda que les zones no betacistes (que tenen el fonema [v]) es mantenen sobretot en zones de Castelló i Alacant. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari). Font 3 (betacisme).

El valencià no betacista. · Fer net amb aigua.

/ʎavˈad_d_imˈad͡ʒe/

llavat d'imatge

Font (PTV).

Especialment zones del País Valencià i de la Franja de Ponent. · Blanqueig reputacional.

/gɾiɲˈɔl/

grinyol

A tot arreu consta amb «o» oberta excepte en el DCVB. Font 1 (Viccionari). Font 2 (AVL). Font 3 (DCVB). Font 4 (PALDC).

Tot el domini en general. · Soroll de fricció o udol.

/ajɣwəʒˈim/

aiguagim

Mot normatiu. Font (ésAdir).

El bloc oriental en general. · Suar mullat.

/sˈenia/

sénia

Normativament s'escriu amb accent tancat arreu, prové de «sínia» (màquina d'elevar aigua), també es pot referir al tros de terra regat artificialment. Al DCVB està documentat que, segons la zona, la tònica pot ser [i], [e] o bé [ɛ]. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

Algunes zones del bloc occidental, com les del sud. · Màquina d'elevar aigua.

/əʃəβˈujɾu/

eixavuiro

Paraula normativa, sinònim de «esternut», però es fa servir especialment en el central, concretament a Osona, la Garrotxa i el Moianès. Font 1 (Viccionari). Font 2 (CPNL).

Zones d'Osona, la Garrotxa i el Moianès. · Esclat de nas.

/ʒəlˈeɾə/

gelera

També té el significat normatiu de «nevera», el qual es fa servir especialment a Mallorca. Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · El lloc més fred de la casa.

/nəmutˈɛŋniə/

mnemotècnia

«Art de desenvolupar la memòria». || En tot el domini en general es produeix el fenomen [g] + [n] → /ŋn/, també en el nord-occidental, però no en el sud-occidental (el valencià): /nemotˈɛgnia/. Font (Viccionari).

Zones orientals que neutralitzen la «o» àtona. · Art de desenvolupar la memòria.

/kɾiβɾˈa/

cribrar

Paraula normativa. Vol dir "sotmetre (un conjunt d'elements) a un procés de cribratge", o sigui, la recerca d'una particularitat específica, habitualment en medicina. Però «cribra» no s'accepta en el sentit d'utensili, en aquest cas pot dir-se «sedàs», «garbell», «crivell» o «colador», entre d'altres. Pel que fa a la fonètica, segons l'ésAdir "és habitual i admissible ometre la segona erra": /kɾibˈa/. En el sud del domini simplement se sol pronunciar la erra final: /kɾibɾˈaɾ/ (o /kɾibˈaɾ/). Font 1 (ésAdir). Font 2 (PTV).

Tot el domini en general excepte el sud. · Semblant a passar pel sedàs.

/ak_te_eme_ˈele/

HTML

L'AVL també accepta normativament escriure el nom de certes lletres «ele», «eme», «ene», «erre»... en lloc de «ela», «ema», «ena», «erra»... Per tant, es podria escriure «hac-te-eme-ele». En canvi, pel que fa al bloc oriental en general, hauria de ser «hac-te-ema-ela» dit /ak_te_emə_ˈelə/. Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Sigla de llenguatge d'etiquetatge d'hipertext.

/gɾanˈeɾa/

granera

Segons el Viccionari, "«granera» és d'ús general en valencià i en balear on pràcticament és desconegut «escombra». En canvi, «escombra» és d'ús general en català central, nord-occidental, septentrional i alguerès, però al sud de Catalunya s'usa localment «granera»". Font (Viccionari).

El bloc occidental en general. · És com gra més enllà.

/lɛβandˈɔfski/

Lewandowski

Nom complet: Robert Lewandowski /rˈɔβɛrd_lɛβandˈɔfski/. I en els parlars no betacistes seria /lɛvandˈɔfski/. Font (ésAdir).

Tot el domini betacista en general. · Crac polonès de futbol.

/diˈɛɾəzi/

dièresi

Igual que per exemple «anàlisi», el singular no porta essa final però el plural, sí. És a dir, la cosa més habitual. Per tant: «l'anàlisi» i «les anàlisis», «la dièresi» i «les dièresis». Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Us posa els punts sobre les is.

/əmpəðɾəˈiðə/

empedreïda

Font (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Pedra aviciada.

/ətiβukˈa/

etivocar

Variant molt vulgar de «equivocar». A Menorca també hi consta: /ətivukˈa/. Font (DCVB).

Zones del bloc oriental, com el central. · Errar molt vulgarment.

/bˈɔ_poɾkeɾˈia/

bo porqueria

Bo caracteritzat per un tipus d'interès molt elevat a causa del risc que comporta. Font (PTV).

El bloc occidental en general. · Actiu dolent.

/ˈaj_siɲˈo/

Ai, Senyor!

En aquest cas, es tracta d'un fenomen en parlars occidentals col·loquials de canvi de [e] a [i] després de sibilant alveolar. En zones sud-occidentals seria fent sonar la erra final: /ˈaj_siɲˈoɾ/. Font 1 (DCVB). Font 2 (GIEC).

Zones nord i centre-occidentals col·loquials. · Exclamació divina.

/nˈɔstɾu_səɲˈo/

Nostre Senyor

Segons la GIEC, col·loquialment es tracta de "la realització de [ə] com a [o] o [u], segons els parlars, per assimilació a una vocal precedent o següent tònica, especialment en parlars baleàrics: «colze», «genoll», «nostre», «oncle»". Fixa't que si «nostre» es volgués escriure vulgarment seria «nostro» i no pas «nostru». Font 1 (DCVB). Font 2 (DCVB). Font 3 (GIEC).

Zones orientals col·loquials que neutralitzen la «o» àtona, especialment les baleàriques. · Déu.

/ʒirmˈa/

germà

Aquest fenomen de canviar la «e» per «i» és propi de registres col·loquials i és "provocat pel caràcter tancador d'una consonant palatoalveolar en contacte amb la vocal", el qual en aquest mot en concret només consta en el septentrional, però per exemple amb altres mots com ara «gener» també es pot produir en el bloc occidental. Font 1 (DCVB). Font 2 (GIEC).

El septentrional col·loquial. · Frare.

/tˈɛ_mˈat͡ʃə/

te matxa

El «te matxa» o simplement «matxa» és un te verd d'origen japonès. Fixa't que el «te» com a beguda no ha portat mai accent diacrític (i en tot el domini en general està documentat amb «e» oberta), tampoc n'ha portat mai el pronom ni la lletra. On sí que es manté com a un dels 15 accents diacrítics és només en el sentit de «té» del verb «tenir/tindre». Font 1 (ésAdir). Font 2 (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Beguda verda nipona.

/fɾˈiɣulə/

frígola

Malgrat que pot arribar a ser sinònim de «farigola», en el DIEC2 s'entén que és una espècie semblant, la qual és corrent a Eivissa. També pot anomenar-se «timó», especialment en el bloc occidental. Recorda que, dins els parlars baleàrics, no només es neutralitza la «o» àtona en el menorquí i l'eivissenc sinó també en alguns punts concrets del mallorquí com Sóller. Font (DCVB).

L'eivissenc, el menorquí i algun punt del mallorquí. · Roman prop del romaní.

/mˈat͡ʃ_bˈɔl/

match ball

Encara que «matx» (pl. «matxs») en el sentit de «partit (esportiu)» sigui normatiu, segons l'ésAdir «match ball» (pl. «match balls») i el seu sinònim «match point» (pl. «match points») s'escriuen amb ce-hac. Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Anglicisme que et pot donar la victòria.

/pərfˈektə/

perfecte

Només en el central la tònica d'aquest mot consta amb «e» tancada [e], en la resta està documentat amb «e» oberta [ɛ]: el baleàric (/pəɾfˈɛktə/ o /pəɾfˈɛttə/), el valencià (/peɾfˈɛkte/) i l'alguerès (/pɛrfˈɛta/). Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB). Font 3 (alguerès).

El central. · Sense defecte.

/iβupɾufˈɛn/

ibuprofèn

En el bloc occidental (i en l'alguerès) en canvi es pronuncia amb «e» tancada, i gramaticalment també és normatiu escriure-ho amb accent tancat: «ibuprofén». Segons la Viquipèdia, "(···) és l'accentuació de la «e» tònica d'acord amb la fonologia diacrònica de cada bloc: en mots d'origen llatí amb Ē («e» llarga) o Ǐ («i» breu) tòniques, ambdós dialectes han evolucionat de manera diferent". Però també hi ha excepcions, com per exemple «València» o «època», els quals s'escriuen sempre amb accent obert malgrat que en el bloc occidental se solguin pronunciar amb «e» tancada. Dit això, recorda que en força mots que es diuen amb «e» oberta [ɛ] en la variant central i amb «e» tancada [e] en el bloc occidental, solen dir-se amb vocal neutra tònica [ə] en bona part dels parlars baleàrics. Font 1 (Viquipèdia). Font 2 (GIEC). Font 3 (AVL).

Algunes zones del bloc oriental, com el central. · Antiinflamatori que es pren.

/gaɾɣˈɔt/

gargot

En cap cas és «garagot». No té res a veure amb el cas de «cargol» i «caragol». A part, «garagot» sí que existeix però és una planta, no pas un traç imperfecte. Font (DCVB).

El bloc occidental en general. · Traç imperfecte.

/nˈɔm_i_ʎinˈad͡ʒəs/

nom i llinatges

«Llinatge» en el sentit de «cognom» és normatiu en tota la llengua però es fa servir especialment en parlars baleàrics. Font (DCVB).

El bloc oriental en general, especialment en parlars baleàrics. · Sol ser el primer camp en formularis.

/əstɾˈaɲ/

estrany

Fixa't que s'escriu amb essa i no pas ics, igual que per exemple «estranger». Pel que fa a la fonètica del bloc occidental en general, tant pot pronunciar-se /estɾˈaɲ/ com /astɾˈaɲ/ perquè és una «e» inicial d'una paraula patrimonial començada per «en-», «em-» o «es-». Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · Exòtic.

/d͡ʒiβˈuti/

Djibouti

Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · Estat petit amb estret piratejat.

/əβˈəj/

avui

Les dues formes normatives són «avui» i «hui». Pel que fa a «avui», a banda de la pronúncia indicada del capcinès, en funció de diversos punts del domini es diu /əβˈuj/, /əvˈuj/, /aβˈuj/, /bˈuj/ o /vˈuj/. Quant a «hui», en algunes zones del valencià i del ribargorçà es diu /wˈi/ o /ˈuj/. Font 1 (DCVB). Font 2 (PALDC).

El capcinès. · El dia que mai s'acaba.

/əzbukəmˈent/

esbucament

Acte i efecte d'esbucar, és a dir, d'enderrocar o demolir. Per exemple, pot ser l'esbucament d'un edifici. Font (DCVB).

Alguns parlars baleàrics. · Acció que cedeix un edifici.

/tˈut/

tot

En la resta del domini es pronuncia amb «o» tancada [o]. Tal com afirma l'IEC, "en septentrional, la «o» tònica es pronuncia en molts casos [u] (···): «cançó», «mosca», «torre», «Salvador», «Canigó». Aquesta pronúncia s'evita en els registres formals quan es dona en mots que presenten [ɔ] en la llengua general, com ara «font», «flor» o «olla»". Per altra banda, només en el significat de «broc gros d'un càntir», arreu es pronuncia /tˈɔt/. Tant és així que, abans de la reducció a 15 accents diacrítics de l'any 2016, s'escrivia «tòt» en l'esmentat sentit. Font 1 (DCVB). Font 2 (OIEC).

El septentrional. · Res és més que això.

/kˈina_eskˈama/

Quina escama!

Es diu en parlars valencians i equival a «Quin escàndol!». S'ha transcrit sense cap tipus d'elisió vocàlica. Font (DCVB).

El valencià en general. · És escandalós!

/n_j_ˈa_mˈasəs/

N'hi ha masses.

En registres formals, els quantitatius «prou», «massa» i «força» es mantenen invariables. Ara bé, en registres informals es poden fer servir els plurals «prous», «masses» i «forces», els quals són habituals sobretot en el central i el septentrional i també en alguns punts del nord-occidental. També es pot dir sense sinalefa, és a dir, sense diftongar el «n'hi ha»: /n_i_ˈa/. Font 1 (ALDC). Font 2 (ésAdir). Font 3 (GIEC).

El central i el septentrional. · Haver-hi coses en excés.

/bətˈuə_ðˈeʎ/

vatua dell

Expressió d'exclamació emfàtica que prové de «voto a Déu». Hi ha moltes expressions semblants i equivalents com ara «vatua Déu», «vadell», «vatua nell», «vatua della», «vatua dena» o «vatua el món». Al Principat és força coneguda l'expressió «vatua l'olla». Malgrat que s'escrigui amb ve baixa i el mallorquí sigui un parlar no betacista, la pronúncia de «vatua» consta amb el fonema [b]. Font (DCVB).

Especialment el mallorquí. · Déu-n'hi-do l'exclamació d'ell.

/kˈantut/

càntut

En alguns parlars gironins, la 1a persona del singular del present d'indicatiu col·loquialment es diu amb la desinència «-ut» o «-uc», és a dir, «càntut» o «càntuc». Recorda que la resta són: la zero en el baleàric i l'alguerès («cant»), la «-o» dita [u] en el central i la «-o» dita [o] en el nord-occidental («canto»), la «-e» en el valencià («cante») i la «-i» en el septentrional («canti»). Tal com afirma Mossèn Alcover, aquest parlar gironí "abriga l'Empordà de Figueres en avall fins a Palamós i Sant Feliu de Guíxols, regió d'Amer i de Girona fins a Tossa". Font (El parlar gironí).

El gironí col·loquial. · El que diu el vocalista amb tots els ets i uts.

/əmpəðəlˈɛk/

empedalec

«Que no sap o no vol fer res de profit, sobretot per ajudar els altres». || Consta en el septentrional, també conegut com a rossellonès. Font (DCVB).

El septentrional. · Adjectiu de qui no sap fer res de profit.

/ˈaliɣa/

àliga

Metàtesi (canvi d'ordre de sons dins el mot) de «àguila», ambdues paraules són normatives. Recorda que en alguns punts del nord-occidental, com el lleidetà o el fragatí, la «a» final la poden dir amb «e» oberta [ɛ]: /ˈaliɣɛ/. Font (Viccionari).

El bloc occidental en general. · Com un falcó àgil.

/m_ˈe_əfəʒˈit/

M'he afegit.

Una manera de dir «ennuegar-se (amb un sòlid)» en parlars baleàrics, concretament a Eivissa. Tal com consta a l'ALDC i al DCVB, «afegir-se» en el sentit de «ennuegar-se» també es fa servir a Mallorca («afegir-se es bocí») i a Menorca («afegir-se es mos»). Font 1 (ALDC). Font 2 (DCVB).

L'eivissenc. · No va coll avall, ni que t'incorporis.

/ew_sˈe/

Ho sé.

El pronom «ho» en posició inicial de frase fonètica pot diftongar-se /ew/ o /aw/ en el bloc occidental i /əw/ en l'oriental. Font (DCVB).

Zones del bloc occidental. · El teu contrari de «ni idea».

/sabˈeɾ_fˈeɾ/

saber fer

Font (PTV).

Algunes zones del valencià. · Coneixements per fer anar una màquina o organització.

/vokˈabul/

vocàbul

Variant algueresa de «vocable», és a dir, «mot» o «paraula». Font (diccionari lliure alguerès).

L'alguerès. · Forma part del vocabulari.

/awðiuʎˈiβɾə/

audiollibre

Malgrat que el cultisme «àudio» es pronunciï sense neutralitzar (/ˈawðio/), els mots compostos que en deriven sí que es neutralitzen en les zones corresponents del bloc oriental. Les zones que estan documentades com a llocs històrics on es neutralitza la «o» àtona en general (i es manté en major o menor mesura) són: el bloc oriental continental (és a dir, el central i el septentrional) i l'oriental insular a Menorca, Eivissa i zones específiques de Mallorca com Sóller. I també a l'Alguer. Dit d'una altra manera, on no es neutralitza pas la «o» àtona del bloc oriental és a l'illa de Mallorca, exceptuant-ne alguns punts molt concrets. Font 1 (Viccionari). Font 2 (ésAdir).

Zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Contacontes a l'orella.

/mˈot͡s/

mots

En tot el domini «mot» consta amb «o» tancada. No s'ha de confondre amb «Fonemots» perquè en aquest cas «–ot(s)» és un sufix augmentatiu (la base nominal del qual és «fonema»), per això «Fonemots» és amb «o» oberta. També és cert que es fa el joc de paraules entre «fonema» i «mots», però «–ot(s)» continua sent un sufix. Font (DCVB).

Tot el domini. · Aquest joc sense principi però amb final.

/əβɾəkəðˈaβɾə/

abracadabra

Font (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Mot d'encanteri.

/egzawɾˈiɾ/

exhaurir

Recorda que el so /ks/ se sonoritza a /gz/ en els mots que comencen per «ex-» o «inex-» seguits de vocal o hac (que comencen, no que contenen, és a dir, «Mèxic» o «lèxic» sempre hauria de ser sord: /ks/). Per altra banda, cal recordar que sobretot en el valencià central hi ha un ensordiment històric de sibilants sonores, conegut com el parlar apitxat (no solen fer [z], [ʒ], [d͡z] ni [d͡ʒ] sinó [s], [ʃ], [t͡s] i [t͡ʃ]). En conseqüència, en l'apitxat la pronúncia és /eksawɾˈiɾ/. I per acabar d'entendre-ho, cal fixar-se que en parlars baleàrics pot dir-se /əd͡zəwɾˈi/, de la mateixa manera que «taxi» ho poden dir /tˈat͡si/, doncs simplement en aquest cas sonoritzen [t͡s] a [d͡z]. Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB).

Alguns parlars valencians. · Esgotar.

/staʒjˈɛr/

stagiaire

"Cuiner, amb experiència o sense, que fa una estada d'aprenentatge en un restaurant d'alt nivell". Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · En el món gastronòmic, gal·licisme equivalent a estadant.

/əkˈɛst_ˈaɲ/

aquest any

Segons l'ésAdir, "en registres formals, es recomana que la essa de l'adjectiu «aquest» soni quan la paraula següent comença per vocal, especialment si és tònica". Per tant, seria «aquest dia» (/əkˈɛt_dˈiə/) dit sense essa, però «aquest any» (/əkˈɛst_ˈaɲ/) o «aquest home» (/əkˈɛst_ˈɔmə/) dit amb essa. Font (ésAdir).

Algunes zones del bloc oriental, sobretot en registres formals. · No en pèrdua sinó més aviat en guany.

/ˈeste_ʎˈiβɾe/

este llibre

Dins del bloc occidental tant es fa servir «este» com «aquest», però a grans trets «este» sobretot es fa servir en el valencià i el tortosí. L'adjectiu i pronom «este» (normatiu per l'IEC i l'AVL) ha derivat de «est» per influència castellana. La resta, en canvi, són genuïnament catalans: «esta», «estos», «estes». Font 1 (ALDC, este llibre). Font 2 (ALDC, este). Font 3 (DCVB).

Zones del bloc occidental, especialment el valencià i el tortosí. · Quan tries el que vols per Sant Jordi.

/əvɣˈa/

afgà

Segons l'ésAdir, «agfà» té a veure amb l'ètnia o l'individu i «agfanès» és l'habitant del país o l'idioma. Fonèticament en la llengua catalana, en tots dos blocs del domini, els parlars betacistes són els que no tenen pas el fonema [v], però hi ha excepcions com precisament el mot «afgà». Aquest fenomen de sonorització de [f] a [v] també pot produir-se entre dos mots: «puf alt» (/pˈuv_ˈal/) o «puf dur» (/pˈuv_ðˈu/). Font 1 (ésAdir). Font 2 (GIEC).

El bloc oriental en general. · Individu de Kabul.

/avɣanistˈan/

Afganistan

Fonèticament en la llengua catalana, en tots dos blocs del domini, els parlars betacistes són els que no tenen pas el fonema [v], però hi ha excepcions com precisament el mot «Afganistan». Aquest fenomen de sonorització de [f] a [v] també pot produir-se entre dos mots: «puf alt» (/pˈuv_ˈalt/) o «puf dur» (/pˈuv_ðˈuɾ/). Font 1 (Viccionari). Font 2 (GIEC).

El bloc occidental en general. · País sense mar amb muntanyes, deserts i turbants.

/əmb_ˈɔli/

amb oli

Segons l'ésAdir, almenys en registres formals es pronuncia la lletra «be» de la preposició «amb» davant d'una paraula començada per vocal (i també hi inclouen la consonant «ela», per exemple, «amb l'únic» seria /əmb_l_ˈunik/). Però clarament en certs llocs del domini el fet de fer sonar aquesta lletra «be» davant de vocal va més enllà dels registres formals. Tant és així que, segons el DCVB, "la més normal fonèticament i més antiga en català és «ab»; aquesta partícula, en usar-se davant consonant nasal (···), sonava «am» per assimilació a la nasal; aquesta forma «am» es va estendre a la posició de la partícula davant tota mena de consonants, mentre la forma «ab» es conservava davant vocal; de l'ús de les dues formes, «am» i «ab», degué resultar una vacil·lació que es traduí en una forma mixta «amb» davant vocal. La forma dialectal «amba» o «ambe» prové d'una aglutinació de la «a-» inicial dels demostratius «aquell», «aquest», i de l'article «el» («amb aquell» interpretat com si fos «amba quell», i «amb el» com si fos «ambe'l»)". Font 1 (ésAdir). Font 2 (DCVB). Font 3 (amb).

El bloc oriental en general. · Així és com volem el pa.

/binsˈem_bˈaŋ_gˈɔk/

Vincent van Gogh

Font (ésAdir).

Tot el domini betacista en general. · Orella pintada.

/ajʃˈetɛ/

aixeta

També hi ha la variant no normativa «xeta». Com a curiositat, el DCVB ha documentat la pronúncia /əjʃˈetə/ (amb vocals neutres) al municipi de Ponts, el qual pertany al bloc occidental, no exactament en una zona de transició, però hi queda molt a prop. En el bloc occidental en general és /ajʃˈeta/ i en l'oriental, /əʃˈɛtə/. Font (DCVB).

Zones del bloc occidental, com Gandesa. · D'on en raja.

/ivəɾˈnaklə/

hivernacle

Recorda que (a banda dels parlars baleàrics, l'alguerès i d'alguns de valencians) la pronúncia del fonema [v] (és a dir, la no betacista, la que diferencia entre be alta i ve baixa) es manté també en zones del Camp de Tarragona. Font (Viccionari).

El bloc oriental no betacista. · Llar de plantes.

/gˈɔt/

got

En tot el domini en general es pronuncia igual (segons el Viccionari, també pot ser amb «o» tancada en el gironí), però a Mallorca diuen més «tassó» en el sentit de «vas per beure». Precisament «vas» també n'és sinònim. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

Tot el domini en general. · A beure.

/l_antəβˈiɾus/

l'hantavirus

Font (ésAdir).

El bloc oriental betacista en general. · Abans era el corona.

/mowɾˈe/

mouré

En tot el domini en general, la primera persona del singular del futur del verb «moure» és «mouré» dit /mowɾˈe/. En registres col·loquials del bloc oriental és possible sentir dir /məwɾˈe/. Per altra banda, segons el DCVB, la conjugació d'aquest temps verbal en l'alguerès seria «mogueré». Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

Tot el domini en general. · Canviaré de lloc.

/əʃˈɔ_ˈəz_mumˈaɾə/

Això és mumare.

Equival a dir «aquesta (o «esta») és la meva mare (o «ma mare»)». És propi de parlars mallorquins i menorquins tant l'ús de l'«això» per designar persones o animals com l'ús dialectal de «mumare» per «ma mare». Font 1 (això). Font 2 (mumare).

El mallorquí i el menorquí. · Presentació del 3 de maig.

/afˈit͡ʃ/

afig

La 2a persona del singular de l'imperatiu del verb «afegir» tant pot ser «afegeix» com «afegix», també pot ser «afig» en el valencià /afˈit͡ʃ/ i el baleàric /əfˈit͡ʃ/. Segons el Viccionari, en tot el domini hauria de ser el fonema [ʃ] en lloc de [t͡ʃ], però fixem-nos que «fuig» arreu es diu /fˈut͡ʃ/. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

El valencià. · Posa'n més.

/ˈɔɾɣaɱ_fˈiks/

òrgan fix

Un «òrgan fix» (o «passiu») és un "òrgan fonador que, per les característiques fisiològiques, no pot realitzar cap tipus de moviment quan intervé en la fonació, com ara les dents o el paladar dur". "S'oposa a «òrgan actiu»". Pel que fa a la fonètica del terme en qüestió, recorda que davant de [f] o [v], els fonemes [n] i [m] es converteixen en [ɱ] per assimilació nasal davant de labiodental. Font 1 (PTV). Font 2 (Termcat).

El bloc occidental en general. · Participa en la parla però no es mou.

/rəsˈɔ/

ressò

I en el bloc occidental simplement és /resˈɔ/. Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · El fet de córrer la veu.

/mərsˈɛ_ruðuɾˈɛðə/

Mercè Rodoreda

«La plaça del Diamant» és l'obra cabdal de Mercè Rodoreda, la veu femenina més influent de la literatura catalana contemporània. Font 1 (Viccionari). Font 2 (Viccionari).

Zones del bloc oriental, com el central. · Disc de diamant en paper.

/t͡ʃikˈeta/

xiqueta

En el sentit de «nena», no només s'utilitza en parlars valencians sinó també en algunes zones nord-occidentals. Font 1 (AVL). Font 2 (ALDC). Font 3 (PALDC).

El bloc occidental en general. · Nena.

/ˈɛnt͡so_ferˈaɾi/

Enzo Ferrari

Font (ésAdir).

Tot el domini en general. · El fundador del cavall rampant.

/tˈɛβi/

tebi

Hauria de ser amb «e» oberta [ɛ] arreu excepte en alguns parlars gironins (/tˈeβi/), segons el Viccionari, i l'alguerès, segons el seu diccionari lliure, en el qual es plasma la forma no normativa «tebiu» (/tˈebju/). Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari). Font 3 (alguerès).

Tot el domini, excepte alguns parlars gironins o l'alguerès. · Ni fred ni calent.

/askɾˈifi_sˈempɾa/

Escriv sempre.

Segons la GIEC, "per raons morfològiques, els parlars baleàrics i l'alguerès no adopten la vocal de suport (···) en el cas de la primera persona del present d'indicatiu i presenten, per tant, formes com ara «entr», «vincl», «obr» (de «obrar» i «obrir») o «umpl» (···). En alguerès, en aquestes formes verbals hi ha inserció vocàlica (típicament, de [i]) quan van seguides d'un mot començat per consonant: «obr lo negoci» /pɾi_l/, «m'alegr sempre» /kɾi_s/. Aquesta inserció, que no té repercussió gràfica, també es dona en mots acabats en una consonant oclusiva, africada o fricativa labiodental i seguits d'un altre mot començat per consonant: «amic meu» /ki_m/, «desig fort» /t͡ʃi_f/, «tenc fred» /ki_f/, «escriv sempre» /fi_s/". Font 1 (GIEC). Font 2 (escriure/escrivir). Font 3 (sempre).

L'alguerès. · El que diria un escriptor que no para.

/əwzˈɛβi/

Eusebi

Almenys en el bloc oriental hauria de pronunciar-se amb essa sonora [z]. En el sud-occidental, en canvi, hi consta amb essa sorda i sense diftong: /eusˈɛβi/. Per cert, hauria de ser [β] malgrat que a la font hi surti [b]. En la d'Enciclopèdia, hi surt correctament. Font 1 (DCVB). Font 2 (Enciclopèdia).

El bloc oriental en general. · El primer comte de Güell.

/pˈeʒ_βuʎˈit/

peix bullit

En posició final, el so xeix [ʃ] se sonoritza a [ʒ] quan va seguida d'una paraula començada per vocal o per consonant sonora. I en posició no final, només se sonoritza seguida de consonant sonora. En el bloc occidental es pronuncia la «i» de «peix» però el fenomen seria el mateix: /pˈejʒ_βuʎˈit/. Segons l'AVL, també és normatiu «bollit». Dit això, es considera que el fonema [b] esdevé [β] perquè en aquest cas ve precedit d'una consonant fricativa, però segons alguns criteris i zones també pot ser [b]. Font 1 (GIEC). Font 2 (GNV). Font 3 (β).

Algunes zones del bloc oriental. · Plat o persona inexpressiva.

/əklˈipsi/

eclipsi

Ha de ser amb essa sorda [s], fixa't que ve després del so sord [p]. Per tal que fos sonora, s'hauria d'escriure amb zeta. Dit això, en alguns parlars baleàrics també pot ser amb el fonema [t͡s]: /əklˈit͡si/ (igualment sord). Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari).

Algunes zones del bloc oriental. · Quan el Sol i la Lluna es troben.

/əksəsˈibblə/

accessible

Ha de ser amb el so sord /ks/. Totes les paraules que comencen per «acc-» tenen el so sord. No s'ha de confondre amb les que comencen per «ex-» o «inex-» seguides de vocal o hac (o com a molt també els derivats de «oxigen»), només en aquests casos sí que se sonoritzaria: «exemple» (/əgzˈemplə/). Dit això, en alguns parlars baleàrics també pot ser amb el fonema [t͡s]: /ət͡səsˈibblə/ (igualment sord). Font 1 (DCVB). Font 2 (ésAdir).

Algunes zones del bloc oriental. · A l'abast.

/pewˈuk/

peüc

Malgrat que en el bloc occidental en general es diu /peˈuk/ (i en l'oriental, /pəˈuk/), també hi consta /pewˈuk/ al poble valencià de Benialí. Altres formes són /pejˈuk/ a Benilloba o també /piˈuk/ en zones més cap al nord del mateix bloc occidental. Font (DCVB).

Benialí, a la comarca de la Marina Alta del País Valencià. · Contra el peu fred.

/supstitutˈiw/

substitutiu

Font 1 (AVL). Font 2 (diciconaris.cat).

Tot el domini en general. · No s'ha de fer servir en un experiment.

/anˈɛgdota/

anècdota

Al DCVB també hi consta la «e» tancada [e] en l'occidental. Font 1 (AVL). Font 2 (DCVB).

El bloc occidental en general. · Fet curiós.

/ʒˈɛg_d_ˈɔstiəs/

gec d'hòsties

També pot ser «de llenya», «de garrotades», etc. i vol dir «pallissa» en el sentit de cops. Pel que fa a la pronunciació, «gec» normalment consta arreu amb «e» oberta: /ʒˈɛk/ o /d͡ʒˈɛk/ (excepte amb «e» tancada en alguns parlars valencians segons el Viccionari), i després també hi ha la variant (no normativa) «jac», la qual consta en el septentrional, el mallorquí i l'eivissenc. Font 1 (DCVB). Font 2 (Viccionari). Font 3 (IEC).

Algunes zones del bloc oriental. · Un reguitzell de les que no són consagrades.

/pɾəðˈinə/

pradina

És una metàtesi (canvi de lloc de sons dins el mot) de «padrina». S'utilitza sobretot en el mallorquí i és especialment en aquesta variant que té el significat de «àvia». És degut al fet que els avis solien ser els primers padrins. Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El mallorquí col·loquial. · Iaia.

/əpotəkəɾˈiə/

apotecaria

És sinònim de «farmàcia». Es manté viu sobretot a Mallorca. I «apotecari» és «farmacèutic» i «apotecària», «farmacèutica». Al DCVB també hi consta la variant sense la «a» inicial en el mallorquí: «potecaria» (/potəkəɾˈiə/). Font 1 (Viccionari). Font 2 (DCVB).

El mallorquí en general. · La farmàcia més antiga.

/məkɾəmˈe/

macramé

«Treball manual fet amb cordills o fils gruixuts trenats o nuats». Font 1 (diccionaris.cat). Font 2 (IEC).

El bloc oriental en general. · Art de corda i nus.

/filiɣɾˈana/

filigrana

"Obra feta de fils d'or o de plata, units i soldats amb molta perfecció i delicadesa" també obra ben feta en general o bé marca d'aigua en informàtica. Font (AVL).

El bloc occidental en general. · Marca d'aigua en informàtica.

/lə_iˈa/

la IA

La intel·ligència artificial. No s'apostrofa l'article «la», però sí la preposició «de» («d'IA»). Recorda que les sigles es pronuncien lletra per lletra, sense neutralitzacions addicionals. I l'accent primari correspon a l'última lletra. Per exemple, «GPS» en l'oriental és /ʒepeˈesə/ i no pas /ʒəpəˈesə/. Font 1 (Viccionari). Font 2 (ésAdir). Font 3 (pronunciació sigles).

El bloc oriental en general. · Les sigles amb més significats.

/ad͡zaβˈaɾa/

atzavara

També s'anomena «pitera», entre d'altres. Font (Viccionari).

El bloc occidental betacista. · L'àloe més punxegut.

/fɾˈɔnt/

front

Si bé és cert que generalment arreu es pronuncia amb «o» tancada [o], segons el DCVB hi ha zones on també es diu amb «o» oberta [ɔ], o bé hi ha vacil·lacions. Font (DCVB).

Sueca, Xàtiva i Gandia. · On penses i lluites.

/asamblˈaʃ/

assemblage

"Tècnica artística que consistix a unir objectes diferents i materials heterogenis, generalment d'ús quotidià, els uns amb els altres o a un suport". Font (PTV).

Tot el domini en general. · S'assembla a un collage.

/bˈukle/

bucle

Segons el Viccionari, es diu igual en tot el domini. Però segons Enciclopèdia i Larousse, es neutralitzaria la «e» en el bloc oriental (/bˈuklə/). Font 1 (Viccionari). Font 2 (Enciclopèdia). Font 3 (Larousse).

Tot el domini en general. · Camí sense fi.

/lə_βikipˈɛðiə/

la Viquipèdia

La Viquipèdia és la versió catalana de la Wikipedia, l'enciclopèdia lliure. L'equivalent en diccionari és el Viccionari i el Wiktionary. Font (ésAdir).

El bloc oriental betacista. · Germana d'una font habitual.

/dɾˈak/

drac

Si filéssim prim, una altra opció seria la possibilitat de fer la erra múltiple [r] després de consonant en alguerès (/drˈak/). O, per altra banda, pronunciat (/dɾˈac/) amb el fonema [c] (consonant oclusiva palatal sorda), el qual és específic d'alguns parlars mallorquins i no s'ha inclòs en aquest joc per jugabilitat. Se'n tornarà a parlar més endavant. Font (Viccionari).

Tot el domini en general. · Animal llegívol.

/bibɾiutˈeka/

biblioteca

Aquesta és la transcripció segons el DCVB, però curiosament segons el diccionari d'alguerès de contingut lliure és /bibliɔtˈɛka/. Hi ha tres diferències: que la «e» és oberta en lloc de tancada, que no hi han aplicat el rotacisme d'influència sarda (la mutació de [l] intervocàlica a [ɾ]) i que la «o» és oberta [ɔ] en lloc de neutralitzada a [u]. Font 1 (DCVB). Font 2 (diccionari d'alguerès).

L'alguerès. · El lloc més silenciós.

/əntˈifəs/

antifes

El plural de «antifa» (abreviació de «antifeixista») en català és «antifes», tal com succeix amb la majoria de plurals. Pel que fa a la fonètica, fixa't que en el bloc oriental el mot «antifeixista» (/antifəʃˈistə/) no es neutralitza pas el prefix però en la forma abreviada, sí. Font 1 (ésAdir). Font 2 (diccionaris.cat).

El bloc oriental en general. · Aquells contra el totalitarisme.

/ˈejʒ_motˈoɾ/

eix motor

«Barra d'acer forjat on van muntades rígidament les rodes d'un vehicle». Font (PTV).

El bloc occidental en general. · El que gira les rodes d'un vehicle.

/nˈuk/

nuc

Variant normativa de «nus». Segons el DCVB, està documentat que es diria a zones del bloc occidental, inclòs tot el País Valencià. Font 1 (DCVB). Font 2 (AVL).

Tot el domini en general, especialment el bloc occidental. · A la sabata o a la gola.

/buɾofˈaksus/

burofaxos

La «o» de «burofax» no es neutralitza pas en cap dialecte, la que es neutralitza és la del plural. Igualment, el plural de «fax» és «faxos». Font (Viccionari).

Les zones del bloc oriental que neutralitzen la «o» àtona. · Les cartes més legals.

/tˈaɾɣɛ/

tàrrega

També pronunciat localment /tˈaɾɣa/, és la capital de comarca de l'Urgell. Font 1 (DCVB). Font 2 (Wikipedia).

Pronúncia local del nord-occidental. · Fira de teatre al carrer.

/fətˈiðikəs/

fatídiques

Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Adjectiu de males coincidències.

/miliˈo/

milió

Fixa't que la forma genuïna és «milió», «milionari», etc. Tal com s'afirma en el DCVB, "la gent lletraferida l'ha substituïda per la castellana «milló», però en el llenguatge literari s'ha restaurat la legítima forma «milió»". Font (DCVB).

Tot el domini en general. · No és el millor nombre.

/kafˈe_am_ʎˈet/

cafè amb llet

En el valencià «cafè» es pronuncia amb «e» tancada [e], però en totes les altres variants es diu amb «e» oberta [ɛ]. Font 1 (PTV). Font 2 (DCVB).

El valencià. · Ni sol ni tallat ni intolerant.

/məzˈiə/

masia

Malgrat que «mas» i «masia» poden ser sinònims, el matís seria que «mas» és tot el terreny mentre que «masia» és només la casa de pagès. Font (Viccionari).

El bloc oriental en general. · Més que una casa.

/ventɾˈilokwa/

ventríloqua

Font (AVL).

El bloc occidental no betacista. · Dona amb ninot que parla.

/kˈɔfiə/

còfia

Gorra, ocasionalment adornada amb un barret, emprada tant per homes com per dones al llarg de diferents èpoques. || En totes les variants consta amb «o» oberta [ɔ]. També existeix la variant «escòfia». Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · Sobre el cap d'una infermera.

/əl_maznˈɔw/

el Masnou

Es pronuncia sense neutralitzar la «a» de «mas». Font (nomenclàtor).

Pronúncia local del bloc oriental. · Una població com una casa de pagès d'obra nova.

/s_ˈajɣo/

s'aigo

Junt amb «aiga» i «àuia», «aigo» és una variant dialectal de «aigua». Segons el DCVB, en la pronúncia s'hi pot incloure Cadaqués i, a més a més, també consta com a municipi amb tradició d'ús de l'article salat. Recorda que avui dia l'article salat no només es fa servir a les Illes Balears, sinó que també és viu en algunes zones de la Costa Brava o a la Marina del País Valencià (mira'n el mapa). Fixa't que a Pollença (Mallorca) no hi consta pas l'ús d'aquest article. Per altra banda, els parlars baleàrics on està documentat que es diria /s_ˈajɣu/ amb [u] són Menorca, Eivissa i Sóller (i també alguna localitat mallorquina amb tancament condicionat com Costitx o Son Servera). Font (DCVB).

El mallorquí en general i Cadaqués. · El millor per a la boca salada.

/sə_vəlusiðˈat/

sa velocidat

Variant de formació dialectal de «velocitat» que consta en el menorquí (/vəlusiðˈat/) i en el mallorquí (/velosiðˈat/). Font (DCVB).

El menorquí. · Augmenta quan s'accelera.

/mˈewa/

meua

Les formes «meua», «teua», «seua» i «meues», «teues», «seues» predominen en zones del bloc occidental (sobretot en el valencià), en el septentrional i en l'eivissenc. El DCVB també hi inclou l'Empordà i el Vendrell. Font 1 (DCVB). Font 2 (ésAdir).

Zones del bloc occidental, especialment el valencià. · La possessió que pertany a 1.

/ʒiɾəɣˈonsə/

giragonsa

També està documentada la variant de formació (no normativa) «gerigonsa». Font (DCVB).

El bloc oriental en general. · Fa esses però només n'hi ha una.

/əl_kurˈen/

el corrent

Fixa't que com a substantiu és sempre de gènere masculí, en català no és pas normatiu dir «la corrent», altres exemples també són «el pendent» o «el compte». Fonèticament, la «te» muda i la neutralització de la «o» àtona és el que fa que sigui del bloc oriental continental i també de l'eivissenc. La pronúncia de la «te» final faria que fos del mallorquí i del menorquí (en els quals a grans trets també neutralitzen la «o» àtona a Sóller i a Menorca). I pel que fa al bloc occidental, en general és /el_korˈen/ en el nord-occidental i /el_korˈent/ en el valencià. Font (DCVB).

El bloc oriental continental i l'eivissenc. · Tant pot ser normal com enrampar.

/meɾaveʎˈos/